TOTsuma

Intentant tornar a la normalitat!

2012-02-11T19:06:00.000+01:00

Avui dissabte no tenia massa ganes de sortir però al final m'he decidit i cap allà les 10h he trucat en Xavi González, company del Club Ciclista Platja d'Aro per veure si sortia i anar plegats, però fins després de dinar no podia. Debien ser dos quarts d'onze quan he pensat de sortir una estona a córrer i després de dinar ja m'apuntaria amb en Xavi.

M'he canviat i he decidit pujar fins la benzinera BP de Sant Feliu, fer algun circuit per l'antic Caixa Girona i anar cap a Castell d'Aro, saludar en Pipo i tornar cap a casa. Al final un cop he arribat a Castell d'Aro en Pipo no hi era i no he fet cap parada i ja he enfilat la tornada. Tant anant com tornant he creuat el Ridaura prop de la depuradora que tot i baixar poca aigua, baixa la suficient com per mullar-te tot i saltant, què hi farem!

A la tarda ha tocat sortida en BTT amb en Xavi doncs, a les 15h sortíem de casa i enfilàvem cap a la Ronda de Ponent / d'aquí cap al Passeig del Mar pel carrer Juli Garreta / girar al carrer Sant Elm, pujar-lo i girar cap al "corriol de les bruixes" per anar cap a la Font de Monticalvari / d'aquí cap a Quatre Camins / Parc Aventura i cap a l'esquerra fins arribar cap a la carretera de Tossa, uns quilòmetres d'asalt i cap a la dreta per pujar a la Divina Pastora / Collet de la Mare de Déu / Sorres de Sant Benet/ Sant Benet del Bosc / Creu d'en Barraquer / Sant Baldiri / baixada dels Eucaliptus / la Tita Negra / Can Llaurador / pista d'en Lara / corriol a la dreta netejat per en Manel / pista Serra Llarga de baixada / a l'esquerra fins a una pista que porta al castell de Solius / baixar per les arrels / casa d'en Lara / corriol final del pollastre / camp de golf de proves / i fins a càmping Santa Cristina / circuit Caixa Girona Sant Feliu i fins a la BP de Sant Feliu.

Al final,

Distància: 32 km

Temps: 1h 50'

Valoració:

No m'acabo d'acostumar al córrer, i a la tarda el genoll esquerre es queixava del matí.

QUE PASSI EL FREEEEEEED!

2012-02-08T17:45:00.000+01:00

111 KM PASSATS PER AIGUA

2012-01-28T17:33:00.001+01:00

Avui dissabte s'ha aixecat un dia molt lleig, molt ennuvolat i vent. A les 9h em passava a recollir en Jordi Mont per fer una tirada llarga en carretera. El recorregut era fer el de la setmana passada o molt semblant. Al final ha estat semblant i aquest cop passat per aigua.

El circuit: SANT FELIU DE GUÍXOLS / per la GI-682 fins a Tossa de Mar / LLORET DE MAR / mentre sortíem de Lloret per la C-63 han començat a caure gotes, al creuar el túnel Monturiol el temps ha empitjorat, el fred i la pluja s'ha intensificat i a tocat mullar-nos de valent. Hem seguit per la carretera de Vidreres a Lloret fins a Vidreres hem parat perquè en Jordi es posés l'impermeable i hem dit de continuar fins la N-II i allà pujar fins al trencant de Caldes i cap a casa. Hem seguit per la carretera de Santa Coloma, però molls per molls, com que la pluja ha afluixat hem dit de continuar fins a Sils i trencar a Mallorquines, tirar per la N-II i fins al trencant de Caldes..., però res, hem continuat fins a Riudarenes i SANTA COLOMA DE FARNERS / i aquí sí, un cop a Santa Coloma hem agafat la carretera vella de Sta. Coloma a Girona per arribar a Vilobí d'Onyar i d'aquí enfilar la tornada. Un cop a Vilobí, com que som masoques hem continuat fins a Sant Dalmai i d'aquí fins a Aiguaviva, Vilablareix i GIRONA. Un cop a Girona hem agafat la C-65 però ens hem desviat cap a la Creu de Palau, i d'aquí cap a Fornells de la Selva, hem seguit fins el polígon industrial de Campllong i d'aquí cap a Sant Andreu Salou, CALDES DE MALAVELLA i Llagostera. Aquí hem vist un PRO del GARMIN amb una cervélo P4 de crono...pepino! Un cop sortíem de Llagostera hem agafat la carretera de Girona i hem vist un ciclista que ens portava un centenar de metres d'avantatge i hem accelerat el ritme, como no... som uns picats! i a les Panolles l'hem atrapat i sense passar-lo ja hem afluixat el ritme i hem seguit fins al centre de Santa Cristina d'Aro on hem coincidit amb l'Àlex Guillot, en David Bragulat, en Quim Vilà i en Miquel Labarta del Matxacuca que venien de fer una sortida en BTT. En Jordi s'ha quedat i jo cap a l'última pujada de totes les sortides: la Font d'en Pi, per arribar a SANT FELIU DE GUÍXOLS.

Al final,

Distància: 111'46 km.

Temps: 4h 25'

Mitja de velocitat: 25'8 km/h

Valoració:

Bona, m'agrada aquest circuit, llàstima avui de la pluja. En Jordi Mont s'està preparant per a anar a participar a l'Ironbike 2012 i s'està posant de valent amb el tema entrenaments, aquesta setmana passada ha fet unes sortides envejables... el tiu no para!

En el meu cas, això de no poder sortir els migdies és una llàstima. Com que treballo pel matí ara encara no és prou llarg el dia per fer tirades llargues a la tarda, a més es nota la baixada de temperatura respecte el migdia. Hauré d'esperar que s'allargui més el dia. Aprofiteu-ho els que sortiu al migdia perquè ara a l'hivern és el millor moment per sortir si és que no teniu els matins, que després ja és un festival, perquè vas de la fred del matí cap a "l'escalfor" del migdia.

Avui, un cop a casa m'he tret la capa de fang del cos (no vegis com estan les carreteres), una dutxa i cap a netejar la bici que ja heu vist com ha quedat. Rentat, assecat i engrassat i ja la torno a tenir a punt!. M'ha fet un mal veure la bici de carretera tant enfangada, tant neta que la procuro portar sempre.

VINGA VAAAAAAAAA...

2012-01-22T20:25:00.001+01:00

Després d'una setmana de sortides curtes, aquest dissabte tenia previst fer una tirada llarga en carretera i començar a fer quilòmetres. A les 10:30h un cop passades les hores fredes del matí sortia de casa a fer una ruta que m'havia passat pel cap tot esmorzant.

EL circuit: SANT FELIU DE GUÍXOLS / per la GI-682 fins a Tossa de Mar / aquí m'he afegit a un grup que ha passat del Club Ciclista Sant Celoni i fins a LLORET DE MAR / un cop a Lloret els integrants amb qui m'havia escapat s'han esperat a Lloret a que vingués la resta del grup i jo he continuat per la C-63, carretera de Vidreres a Lloret fins a Vidreres / d'aquí per la carretera de Santa Coloma, fins a Sils, Riudarenes i SANTA COLOMA DE FARNERS / un cop a Santa Coloma he agafat la carretera d'Anglès i he continuat fins al trencant amb Brunyola i he pujat el petit alt de Brunyola per la banda de Santa Coloma que feia temps que no feia. He baixat i he planejat fins a Sant Dalmai i aquí he trencat a l'esquerra fins Aiguaviva, Vilablareix i GIRONA. Un cop a Girona he agafat la C-65 fins a Quart, Llambilles, Cassà de la Selva, Llagostera, Sta. Cristina d'Aro i per la font d'en Pi fins a SANT FELIU DE GUÍXOLS.

Al final,

Distància: 112 km

Temps: 4h 05'

Mitja de velocitat: 27'1 km/h

Valoració:

Pensava que em sortirien més quilometres però al final fiascu, de totes maneres ha estat genial per rodar i el dia ha acompanyat.

Per diumenge, doncs sortida escoletera al canto. A les 9:30h a la BP de Santa Cristina d'Aro en Pipo, en Nava, l'Àngel, en Xevi Comas i en Santi del Club Ciclista Escoletat Btt i en Xavi González (batejat com Xavi29) i un servidor del Club Ciclista Platja d'Aro.

La sortida... doncs... una pallissa! com sempre. L'objectiu era anar a inaugurar uns corriols que ahir en Manel, en Pipo i en Jordi Mont van acabar de netejar per la zona de la font fresca. Abans però hem anat cap a Solius per pujar cap al castell per una nova pujada alternativa diferent de la pujada de les arrels. Abans però en Santi ha hagut de marxar degut a una mala caiguda tan sols començar per la zona de la casa d'en Lara.

Un cop al Castell hem anat a buscar la carretera de Solius per anar a fer la pujada i una baixada de les vaques per una pista diferent de l'habitual. Hem creuat la variant, hem pujat per Ca la Maria fins al carril bici i n'hem fet un tros fins al trencant de la bassa de Panedes i d'aquí cap a buscar els plans del mateix nom. Hem anat pistejant fins arribar a peus del Rocatal que hem pujat a ritme fins a la casa de mig camí. Un cop allà parada per menjar alguna cosa i continuar fins anar a buscar la pista d'abaix que porta al principi del matxo mort i la carretera del Puig d'Arques. Un cop allà cap a Font Josepa on hem trobat en Lux amb una Flash 29er impressionant i després de passar-nos... pobret... és que no ens coneix ens ha fet de llebre i apala, tots al darrera fins que òbviament ens hem acoplat elegantment darrera seu i a la baixada, doncs que havia de fer, acabar-lo de pelar. Una paradeta per reagrupar-nos i cap a Romanyà i anar a buscar el principi de la baixada del pollastre ja prop del Mas Nou [aquí en Lux ha tirat per una altra banda] Un cop allà baixada ràpida per anar a buscar el principi del corriol de la font fresca i allà encetar l'objectiu d'avui.

El corriol netejat en gran part per en Manel i en Pipo s'ha de reconèixer que està molt bé, és molt tècnic i si bé té alguna pujadeta és gairebé tot de baixada suau, no tant ràpida com la font fresca però divertit, i un cop s'hi hagi passat més vegades perquè quedi més desgastat encara ho serà més. Una altra feinada de la qual ens en beneficiarem tots que cal reconèixer!

D'aquí hem anat cap al Restaurant de la Font Picant i pel carril fins a Santa Cristina. Un cop allà en Xavi29 ha marxat cap a casa, en Xevi Comas també i la resta (Pipo, Àngel i jo) hem acompanyat en Nava a Castell d'Aro. Un cop allà l'Àngel i jo hem acompanyat en Pipo de nou a Santa Cristina d'Aro jajajaja... és que li feia por tornar sol i passar literalment per un "dominguero de carril". No és que de fet volia acompanyar-nos a Sant Feliu però a l'Àngel li feia por mullar-se creuant el Ridaura, i en passaven quatre dits tan sols aaaiii.... ts,ts,ts,ts, total que hem passat per l'hípica Edna fins a Sta. Cristina, i un cop hem deixat en Pipo amb l'Àngel cap a Sant Feliu.

Al final,

Distància: 49 km

Temps: 3h 45'

Valoració:

Doncs cap de setmana ben aprofitat = :D

Filosofia SKY

2012-01-17T22:31:00.003+01:00

Regust USA a Girona. TCT Studio

2012-01-12T17:10:00.000+01:00

PRIMERA SORTIDA GRUPAL DE L'ANY

2012-01-08T15:57:00.001+01:00

Avui al matí quedava a les 9.30h a la BP de Sta. Cristina d'Aro amb en Pipo, en Nava, l'Àngel i Santi de l'Escoleta Btt, l'Eduard Hernández de Bicicletes Tope, en Miquel Navarro i un company seu del Matxacuca, i en Xavi González company del Club Ciclista Platja d'Aro.

A primera hora feia un fred impressionant baixant la font d'en Pi. La sortida prometia perquè tothom estava molt animat. I tot i ser pretemporada l'orgull no entén d'èpoques de l'any, quina colla de picats.

El circuit: SANT FELIU DE GUÍXOLS / Sta. Cristina d'Aro / pujada de l'església amb alguna variant fins arribar a enllaçar amb la pujada de la tuberia que ve de Castell d'Aro [abans d'arribar a dalt malauradament en Miquel Navarro ha tingut un problema amb el canvi i ha hagut de fer mitja volta. A la pujada tots anàvem tranquils però en Nava, ha aixecat la llebre i clar com que un servidor salta a totes, he decidit al cap d'una estona anar a interceptar-lo jejeje... però s'ha sortit amb la seva grgrgrgrgrrrrr... jajaja...] Un cop a la intersecció de la pujada de la tuberia amb la que ve de Sta. Cristina, hem esperat a ser tots i després hem anat a buscar el descens de Castell d'Aro i cap al barri Roquissar de Castell d'Aro / hem passat pel nucli antic de Castell d'Aro i pel carrer de la Coma i el Passeig Castell i Mar per anar a buscar la via paral·lela a la variant fins arribar a l'ermita de Sta. Maria de Fenals d'Aro / d'aquí hem anat a buscar la pujada cap a St. Marc pel camí vell de Platja d'Aro [aquí hem fet una mini escapada amb en Nava però deseguida hem afluixat, a l'acostar-se el grup l'Edu ha saltat però he aconseguit mantenir-me davant :P] hem continuat fins a l'ermita de Fenals d'Amunt enllaçant amb la pujada dels Monjos [aquesta ha estat la pujada dura del dia més que res perquè ja no en recordava res del temps que feia que no hi pujava. Aquí en Pipo, l'Eduard, en Xavi 29" i un servidor ens hem anat animant i hem pujat agrupats fins que l'Edu, punyetero s'ha encarregat aquest cop de fer saltar la llebre, i clar, jo al darrera, hem patit tots dos ens hem confessat no estar en plena forma i desconèixer o no recordar la pujada, al final m'ha guanyat uns 5 o 6 m i ha arribat a dalt la pujada davant meu. Hem parat una estona i m'he desabrigat perquè amb l'escalfada i el gruix de roba necessitava refrigerar-me. Ha arribat en Xavi 29" i en Pipo i han proposat esperar la resta a l'asfalt de l'Avinguda de Romanyà i hem acabat de pujar per la zona de grava on amb hem coincidit amb l'Edu que ja recordàvem aquest tall.

Hem esperat a la resta i cap a Romanyà falta gent. Quan hem arribat a l'altura de la pujada de la tuberia en Xavi 29" i l'Edu han tirat ja cap a casa. La resta hem continuat cap a Romanyà agafant el corriol tècnic que porta cap a la baixada dels tàbacs i d'aquí n'hem agafat un altre que porta al corriol final de l'esquerra que es sol agafar quan es puja de la Castanyeda i que porta a l'asfalt prop de la baixada del pollastre. Hem baixat pel corriol i hem enfilat la pista de pujada de la Castanyeda fins a l'asfalt pròxim a Romanyà / Hem agafat aigua a Romanyà / i hem anat a baixar per la Gallina / impressionant aquesta baixada, és com un eslàlom, que guapa que és i que ràpid que es baixa. Cap al final en Pipo ha sortit per davant de la bici i entre aixo i que la gent ja volia enfilar la tornada, un cop a l'asfalt hem decidit baixar per aquest fins enllaçar amb el carril bici, i d'aquí cap a l'esquerra pel carril bici fins a Sta.Cristina.

A Sta. Cristina en Pipo s'ha quedat, en Nava "animador del dia" ha marxat cap a Castell d'Aro i cap a Sant Feliu hem marxat el company d'en Miquel del Matxacuca, en Santi, l'Àngel i un servidor.

Al final,

Distància: 39'8 km

Temps: 3h 27'

Valoració.

Bona sortida, pel que fa a forma es nota que no estem a l'estiu, i ......qui hagués tingut l'SCALE 20 d'en Jordi Mont. La setmana passada en Jordi Mont em va deixar la seva SCALE 20 del 2010 i tot i que en principi em va costar adaptar-me a la conducció (al cap de 20' sortia volant per davant), al final era brutal com anava, com arrancava, el poc que pesava, com pujava ... pfffffffffff... Què més dir, va ser el pas de passar d'una doble d'alumini talla L de 12'5 kg a una rígida de carbono talla M 10kg i poc. Bé el que he dit, qui hagués tingut avui aquella bici pujant els monjos, vaya tela amb la pujada, ara cal fer-la diverses vegades per perdre la poooor al mooooonstre uuuuu,uuuu,... perdó se me n'ha anat.. BON ANY a tothom!! i pedaleu força.

aaaaaaaaiiiiiiiiii..i.i.i.i.i.i.i....

2012-01-02T17:09:00.000+01:00

De visita a CYCLEHAWK MESSENGERS INC. a NYC

2011-12-25T02:39:00.000+01:00

Fa cosa de vuit anys que segueixo el món de les fixed i les singlespeed als Estats Units i tot va sorgir arran d'un catàleg de SWATCH de l'any 2004 on juntament amb la col·lecció d'aquell any apareixien una sèrie d'imatges de couriers de la ciutat de New York. Ja per aquell temps apareixien couriers molt coneguts com Juan Carlos Ramírez el "diablo" de Cyclehawk messengers, Alfred Bobe Jr., Víctor Ouma, Kevin "squid" Bolger President de la New York Bike Messenger Foundation, etc. D'ençà d'aquelles imatges i gràcies sobretot el que et permet Internet he pogut conèixer blogs, Webs, veure galeries de fotos i vídeos que com una cadena m'han permès conèixer el món dels couriers, les fixie i les singlespeed no tan sols als Estats Units sinó també al Japó, Anglaterra, etc. I el què em fa apassionant aquesta "cultura urbana" són precisament les paraules, imatges i vídeos amb què els propis "ciclistes" d'aquesta disciplina descriuen la relació que mantenen amb el fet de muntar amb bici. Són tantes les maneres amb què podem descriure el què representa per nosaltres muntar amb fixed, singlespeed, pista, btt o carretera i el que ens aporta, que costa de no sentir-te identificat quan un aficionat a qualsevol disciplina ciclística et "parla" de la seva relació amb la bicicleta.

Retornant als couriers sóc conscient que molts no coneixereu res d'aquest món però us puc assegurar que gràcies a aquests nois i noies i a la seva arriscada feina, en els darrers anys s'ha extès el fenomen de les fixed i singlespeed a moltes ciutats d'arreu del món. Els couriers i les empreses de missatgeria amb bicicleta són un dels pilars que fan que any rera any es consolidi la bicicleta com a mitjà de transport sostenible a les grans ciutats, i de fet aquest suport publicitari que SWATCH els va brindar en aquest aspecte va permetre que gent com jo, una persona que tot i estimar la bicicleta no en sabia res d'aquest món li comencés a interessar. Amb Internet les barreres informatives han estat del tot superades i la informació que pots trobar sobre aquest món és impressionant i arran d'això podem conèixer de primera mà com funcionen, com treballen, com i on celebren anualment un campionat mundial de couriers i sobretot com, per mitjà dels media, publiciten la seva presència i estimació per la bicicleta a les grans ciutats i com es juguen la vida amb el trànsit per servir a altra gent.

Aprofitant uns merescuts dies de vacances, la setmana passada enfilava cap a Nova York, una de les ciutats d'un país que em té fascinat des de fa anys. Si em perdo busqueu-me en aquell país, tot i que New York no és exemple de ciutat americana precisament, si bé té el seu propi atractiu i és el que la fa única. Recomanable 100% visitar-la!

Els darrers dies doncs, he estat en aquesta ciutat fent de turista i he aprofitat, com no per visitar i conèixer encara més de prop establiments relacionats amb el món de la bicicleta i després de trobar-nos casualment amb l'Alfred Bobe Jr. a la secció de ciclisme d'Eastern Mountain Sports vam visitar una de les empreses de missatgeria en bicicleta que considero més emblemàtiques de New York avui en dia: La CYCLEHAWK MESSENGERS.

Alfred Bobe Jr.

Aquesta empresa està presidida per en Fernando Rivera, i la dirigeix des del 2007 juntament amb en Kevin Bolger. Ambdós, com diu a la seva Web, sumen entre els dos una experiència de 35 anys a les seves esquenes i van decidir crear aquesta empresa per recuperar una mica la manera de fer autèntica i genuïna amb què es va iniciar aquest negoci a finals del segle XIX. Si bé van començar ells dos, ara ja són un gran equip i en Fernando i en Kevin tenen clar que volen defugir i contribuir a netejar la mala imatge que sembla que els darrers anys altres empreses del sector han permès que donin els seus couriers. En Fernando i en Kevin no volen que es vegi als couriers com uns "fora de la llei" que per entregar o recollir un missatge fan el que faci falta (manca de respecte a vianants, conductors, policia, etc.). Ells creuen òbviament que es pot ser temerari i assumir riscos però sempre sense vulnerar la llei.

Fernando Rivera, Kevin Bolger i J.C. Ramírez.

Fernando Rivera

D'aquest viatge a New York sempre recordaré el moment que vaig viure dimarts passat quan em vaig adreçar a la suite del carrer 42 on tenen l'empresa i vaig veure aquell petita oficina des d'on es gestiona per mitjà d'un programa informàtic l'entrega i recollida de paquets. Una oficina que coneixia a través de fotos i vídeos i que ara podia veure en directe. Quina passada! No us imagineu un lloc amb molt de luxe, és més aviat un lloc humil on el que importa és un servei eficaç i eficient. Cada entrega o recollida es mou entre el delivery de 90 minuts i el super-rush de 45 minuts, el més ràpid (d'aquest tipus de serveis és d'on prové el nom del film que properament s'estrenarà a USA i que anunciava a l'anterior entrada: premium rush. Sense haver-la vist i pel tràiler deu anar relacionada amb una entrega d'aquestes ràpides). Doncs bé, al pujar l'ascensor d'aquell humil bloc de pisos, seguir el passadís fins arribar fins la porta d'aquella oficina i conèixer en Fernando Rivera i va ser tota una experiència. Hi havia ell i un company gestionant els couriers des de dos ordinadors i amb walkies-talkies. Em vaig presentar i amablement em va atendre.

Li vaig dir que venia de Catalunya i que segueixo des de fa uns anys el món dels couriers i la seva empresa arran de la meva afició al ciclisme i a tot allò relacionat amb la bicicleta... i després de xerrar una estona em diu amb un castellà macarrònic:

[Fernando] - mmmmm... Tengo una camisa para ti! Para que te lleves a España.

[jo] - una camisa. Un maillot?, un jersey?

[Fernando] - Yesss (asenteix), come in, come in. Wait a minute

Entrem amb la Cristina cap a dins de l'oficina, i en Fernando es torna a posar als ordinadors i atendre una trucada, marxa de l'oficina uns minuts i torna amb una bossa precintada amb una jaqueta d'hivern de ciclisme de la companyia Cyclehawk Messengers. Em vaig quedar tant sorprès que per un moment em vaig quedar bloquejat i de seguida ens vam donar la mà i li vaig agrair. Vam xerrar una estona més i al cap d'una estona ja ens disculpava perquè havia d'atendre la feina i ens acomiadàvem.

Aquest serà un dels bons records que m'emportaré d'aquest viatge. Conèixer personalment en Fernando, una persona humil i treballadora que va veure que amb ell m'unia el mateix que amb molts de vosaltres, l'estimació per la bicicleta, i en aquest cas, pel món dels bike couriers (si bé jo no m'hi dedico professionalment). Que vingués de l'altra banda de l'atlàntic a conèixer'l, que li conegués l'empresa, demostrar-li que els segueixo de fa uns quants anys per diferents canals d'informació i que valoro la feina que fan és una cosa que li degué agradar, com suposo que li agrada a tothom que li reconeguin la feina. En definitiva, ja sigui perquè som en èpoques nadalenques o perquè li vaig caure en gràcia, en Fernando va tenir a més el gest d'entregar-me una de les noves jaquetes de l'empresa que tan sols porten els seus missatgers i aquest gest, més enllà de la jaqueta, va representar molt per a mi. Des d'aquí, gràcies Fernando!, potser un dia accepto el teu oferiment, et dedico el següent muntatge, HAPPY HOLIDAYS!

2011-12-22T13:38:00.000+01:00

Pel·lícula per l'any que ve: "PREMIUM RUSH"

2011-12-05T17:52:00.001+01:00

Cap de setmana de BTT

2011-11-27T18:42:00.001+01:00

El dissabte sortia en btt amb en Jordi Mont del Matxacuca, en Vicens del Club Btt Llagostera i en Xavi González del CC Platja d'Aro.

La ruta va ser molt tranquil·leta: SANT FELIU DE GUÍXOLS / Santa Cristina d'Aro / anar a buscar les pistes d'en Lara pel golf de Sta. Cristina / un cop arribem pugem per la Serra Llarga i agafem el corriol netejat per en Manel Casanovas que empalma amb la 1a pista d'en Lara / pugem la 1a pista anem a buscar la 2a que porta a Sant Baldiri / cap a la Creu d'en Barraquer / cap a Sant Benet pel corriol que s'agafa a la línia / les Sorres de Sant Benet / Collet de la Mare de Déu / corriol de les Tres Fonts / vam baixar pel corriol de la barraca de les olles i a l'arribar al tronc tombat... EL VAIG PASSAR damunt la bici, oeoeoeoe... Tenia ganes de fer-ho, amb en Manel Casanovas vam buidar una mica un lateral per poder passar-hi però no ho havia aconseguit, el problema és que al passar el plat gran toca el tronc si no aixeques la roda del darrera / corriol de la Font del Pastor / Vall de les Comes / i ja al nucli de Sant Feliu, ronda de Ponent per l'Anella Verda de la Salut fins al mirador de la part alta.

Distància: 25 km

Temps: 2h 12'

Aquest diumenge havia quedat amb en Manel Satué i en Ricky, companys del CC Platja d'Aro per sortir també amb btt.

La ruta ha estat: Per la zona de l'antic Caixa Girona de Sant Feliu fins a casa d'en Manel a Castell d'Aro / enfilem cap a Platja d'Aro pel Passeig Castell i Mar / carrer Crota / carrer Mas Semí / pel carril paral·lel de la variant / església de Fenals d'Aro / carretera del Mas Nou / girem a la dreta pel camí vell de Platja d'Aro com si pugessim a Sant Marc però girem a l'esquerra per baixar cap a Calonge / creuem carretera de Calonge a Romanyà / i anem a buscar la llarga pujada al PUIG DEL CARGOL de Calonge / hem baixat i hem agafat un corriol per anar a veure el Dolmen del Llobinar / després hem continuat fins a l'església de SANTA COLOMA DE FITOR / d'aquí cap a la Serra de Cals per baixar pel corriol de Cals per vianants fins al Pou de Glaç de davant del Mas Cals de FORALLAC / d'aquí hem fet mitja volta i hem pujat per un altre corriol per anar fins la font de Fitor tot i que ens hem desviat abans i hem pujat fins a una altra pista que porta a la pista principal que porta de Fitor a la Ganga / d'aquí hem baixat cap a la Font de Fitor i mitja volta i cap amunt / creuem la pista principal i baixem cap a la urbanització Rio de Oro per la pista-corriol on ens hem emportat un ensurt amb unes motos que pujaven / Rio de Oro i asfalt fins a Calonge per anar a buscar la carretera de Calonge a Romanyà, creuar-la i enfilar la tornada pel Mas Ros per un corriol molt guapo. / un cop al Mas Ros cap a Can Giovanni, creuar la variant per sobre i hem baixat pel camí vell de Calonge (avui ja asfaltat) fins a la rotonda dels bolets de Platja d'Aro / hem passat pel centre de Platja d'Aro, hem anat a netejar les bicis del fang que portaven i cap a Castell d'Aro / un cop allà en Manel i en Ricky han anat cap a casa i jo cap a Sant Feliu pel Remei.

Distància: 52'15 km

Temps: 3h 22'

Acaba una setmana on hi hagut de tot, passejades, bicicleta, ... una bogeria que per sort va acabar bé i acaba el cap de setmana amb btt, que sempre és divertit i ve de gust.

La bogeria en qüestió va venir arran d'un descuit. El dimecres vaig sortir a córrer decidit a fer un puja i baixa al repetidor del Puig Gros cap a les 17.10h però em vaig oblidar el frontal i quan me'n vaig donar compte que no el portava a la bossa ja estava baixant del Puig Gros pel darrera, havia passat el Collet de la Mare de Déu i estava baixant cap a la Divina Pastora. Ostres, ostres,... havia d'accelerar el pas perquè havia de baixar el corriol que porta al Pla de Ses Mòdegues i després al Coll de Portes-Parc Aventura. Res, al cap de poca estona ja estava baixant, no a les palpentes, però quasi. Aquí va ser el pitjor lloc perquè hi havia aigua, roques, arrels i a part de caminar havia de vigilar molt. De totes maneres és una passada com la visió s'acostuma a la foscor, quina passada. Un cop al Parc Aventura suposo que era l'Albert Gironès que netejava amb una bobcat. Adéu, adéu,... que fot aquest! devia pensar. I aquí vaig agafar el corriol que porta a Quatre Camins, aquí sí que era fosc bufff... però entre el què veia i el que em conec el corriol va anar prou bé, tan sols vaig ensopegar un cop sense arribar a caure. A Quatre camins vaig anar per l'asfalt il·luminat fins a les Penyes. Allà vaig decidir baixar també per una zona fosca: Monticalvari, si bé també m'ho conec i un cop allà ja vaig baixar pel carrer del Doctor Ligonya, la ronda de ponent [on em vaig creuar amb en Joan Martí del Matxacuca que passejava amb els seus fills] fins a l'Esclat i cap a casa. Arribava a casa a les 18.40h. Aquesta és una cosa que no repetiré sense frontal us asseguro, però reconec que està sol enmig de bosc, mig corrent-mig caminant a les fosques és una passada.

runnING + hikING + boletING!

2011-11-20T14:57:00.001+01:00

M'he aixecat aquest diumenge amb ganes de saber quin cel teníem. Ostres tot moll però semblava que no havia de ploure les pròximes hores i que hi hauria treva. He trucat al meu pare, al sogre, però no s'apuntaven a buscar bolets. Al final he decidit anar-hi sol i he sortit de casa disposat a combinar la cerca de bolets amb el córrer.

He sortit de casa amb una bossa i he anat cap a la Ronda de Ponent / la Vall de les Comes / he prés la pista de la barraca d'en Puget que porta al Parc Aventura de l'Albert Gironés / continuo fins el camí Romà /pujada per un corriol desconegut durillo fins a la zona de les antenes i el repetidor de Sant Feliu, el Puig Gros i baixo pel darrera per un altre corriol fins al Collet de la Mare de Déu / les Sorres de Sant Benet / Sant Benet / corriol paral·lel a la pista ampla que porta a la Creu d'en Barraquer / tornada a la pista ampla i m'arribo a la Creu d'en Barraquer / baixo la Murtra / pujo el trosset de la pista que porta a Casa Nova per agafar el GR que porta a Santa Escolàstica / baixo per "la gossera" / polígon industrial / antiga hípica i cap a casa.

Durada: 4h 30' [l'objectiu era trobar bolets i gran part del temps he anat a peu]

Quantitat de bolets: 3'5 kg

Valoració.

El dia ha aguantat, no m'he mullat, estic cansat de tant de pujar i baixar marges i m'he fotut un plat de retjos impressionant!!! que una vez al año no hace daño jejejeje...

SUMANT per carretera!

2011-11-19T20:45:00.001+01:00

Avui dissabte calia aprofitar el matí, perquè el temps havia anunciat pluja per la tarda i per diumenge. A les 9.30h quedava amb en Xavi González company de club per fer una tirada en carretera.

El circuit: SANT FELIU DE GUÍXOLS / Santa Cristina d'Aro / Castell d'Aro / Platja d'Aro / Sant Antoni de Calonge / Calonge / Alt de la Ganga / la Bisbal d'Empordà / Fonteta / carretera de Pals / carretera de Vullpellac a la Platja de Pals / Peratallada / continuem fins la C-31 que va de Torroella a Pals i girem cap a la dreta / Pals / Regencós / Begur / Esclanyà / Palafrugell / Vall-llobrega / Palamós / Calonge / Platja d'Aro / Castell d'Aro / S'Agaró / SANT FELIU DE GUÍXOLS.

Al final,

Distància: 84'85 km

Temps: 3h 02'

Mitja de velocitat: 27'7 km/h

Valoració:

Bona sortida, a un ritme agradable per poder anar parlant. Hem arreglat mig món i ens hem carregat l'altre, eh Xavi!

Aquesta setmana ha tornat a ser pobre de sortides, destacar la del dimecres que vaig sortir a córrer. Vaig baixar la Ronda de Ponent / la Corxera / fins al Passeig / per la sorra de la platja fins al vell Club Nàutic/ cap al moll [em vaig trobar en Pep del Fornet que ja tornava de la punta del moll i després l'Alfred Mont que també tornava però que ha girat i m'ha acompanyat fins la punta del moll (tot tornant de la punta vam decidir anar a pujar St.Elm) / vam tornar de la punta del moll / vell Club Nàutic de nou/ per la sorra de la platja fins a l'Amura / pujar cap a l'ermita de St.Elm / baixem i enfilem cap a la Corxera, la Ronda de Ponent / [a l'altura del Gaziel l'Alfred fa mitja volta] continuo per la Ronda i per l'Anella Verda de Salut fins a la zona d'aparells de gimnàs de la zona de la Urbanització Balmaña / d'aquí caminant fins a casa.

Tinc el podòmetre però no l'he estrenat, a veure si m'hi poso aquesta setmana entrant.

Si demà no plou potser sortiré en btt, i si sembla que està a punt de ploure potser vaig a buscar bolets, que encara no n'he menjat.

Qui diu que SEGONES PARTS MAI VAN SER BONES

2011-11-16T22:25:00.001+01:00

Després que fa quasi bé un any Jeremy Halkin dirigís el curtmetratge GHOSTRIDERS, fa escassament tres mesos sortia a la llum GHOSTRIDERS II i la veritat, és que es pot dir que és gairebé millor que la seva predecessora. Aquesta segona vegada, Halkin ha comptat en la direcció amb la col·laboració d'Anto Hinh-Tai, la productora FRENZY i la botiga biCyCle de París pel què fa als figurants. Si parlem del producte de filmació: Correcció del color, composició i edició final del curt, resulta molt acurada; i el treball de maquillatge, vestuari, posada en escena, etc. molt més professional. A més malgrat ser un curt, tenim un fil argumental lligat al propi títol, realment actuen com fantasmes, i al final fins i tot s'esvaeixen. En el primer curt malgrat no voldria pecar de simplista semblen ben bé uns penjats en bici, en canvi a la segona amb el suport de la velocitat de filmació més lenta, punts de llum molt ben col·locats, l'esmentat vestuari i maquillatge, l'encertada música de Gesaffelstein-Viol realment semblen "ciclistes fantasmes", hi hagut un clar salt qualitatiu. En certs moments em recorda la primera escena en que surt l'equip de beisbol de la pel·lícula de Walter Hill THE WARRIORS (1979) patinant pels carrers, segur que molts recordareu la pel·lícula, és un clàssic.

GHOSTRIDERS I

GHOSTRIDERS II

MAKING-OFF GHOSTRIDERS II

Campanya promocional

2011-11-16T17:07:00.001+01:00

En podríem dir PRETEMPORADA!

2011-11-12T15:06:00.001+01:00

Avui m'he aixecat tard perquè no havia quedat amb ningú i sorpresa!! el dia semblava prou segur per sortir en carretera, a més no feia gens de fred, o sigui que cap a quarts d'onze sortia de casa. No tenia circuit pensat a priori, però per aquest temps tinc tendència a anar cap a la zona de Sant Dalmai, Salitja, Aiguaviva, Girona, etc.

El circuit: SANT FELIU DE GUÍXOLS / Santa Cristina d'Aro/ Llagostera [pujant la pujada de l'Alou m'he trobat en Javi Macías que anava amb el camió de repartir] / Caldes de Malavella [abans d'arribar a Caldes en Dani Romera de Bicicletes Esteve i en Sergi del Club Aquàtic Xaloc que ja tornaven de fer el "triangle" arreglaven una punxada] calçada lateral de la N-II fins a la rotonda de Riudellots de sota la N-II / carretera de Vilobí d'Onyar / Vilobí d'Onyar / Sant Dalmai / Aiguaviva / Vilablareix / Girona (de polígon Industrial Mas Xirgu a polígon industrial Mas Gri) / N-II / Fornells de la Selva / Camí de Quart a Fornells de la Selva / carretera de la Barceloneta / Llambilles / giro a la dreta per la C-65 fins a Cassà de la Selva / Cassà de la Selva / Llagostera / agafo la sortida per anar cap a Panedes / St.Miquel d'Aro / la Font Picant / Santa Cristina d'Aro / SANT FELIU DE GUÍXOLS.

Al final,

Distància: 84'85 km

Temps: 3h. 03'

Mitja de velocitat: 27'6 km/h

Valoració.

El temps ha aguantat tot i que fins a Caldes feia molta humitat i hi havia boira en alguns trams. a l'arribar a la N-II ja s'ha deixat veure el sol i tot i que amb cel ennuvolat el dia ha aguantat fins a casa.

Aquesta sortida ja la podria considerar de les primeres de la pretemporada jejeje... Bon ritme però amb tranquil·litat pel què fa a pulsacions.

Demà tot sembla indicar que farà bon dia per poder sortir amb btt, segurament ho faré amb la gent de l'Escoleta del Btt. A veure si fem una bona grupeta!

Deixa passar els primers 18"...

2011-11-10T17:44:00.001+01:00

AL MAL TEMPS BUSQUEU MOTIVACIÓ

2011-11-07T17:24:00.001+01:00

perquè recordeu...

DISSABTE. Sortida curta però divertida i canyera!

2011-11-05T13:59:00.001+01:00

Després d'una setmana de me....!, metereològicament parlant, avui tocava sortir sí o sí (és broma, si cau un diluvi passo clarament de sortir). Avui no havia quedat amb ningú perquè el temps no prometia gaire, però al llevar-me he vist que la cosa podia aguantar i he trucat en Jordi Mont del Matxacuca per si s'animava a sortir en btt. Al final sortíem cap a les 10h i de camí cap a Santa Cristina ja queien gotes, ai, ai, ai,...

Arribo a Santa Cristina i ja ni em paro, en Jordi s'afegeix i anem comentant que avui quedarem remullats. Li he comentat que tenia intenció de fer un circuit ràpid i a l'explicar-li m'ha comentat que és molt semblant al que van fer el dimarts amb en Pipo i l'Espi de l'Escoleta BTT.

El circuit: SANT FELIU DE GUÍXOLS [a prop de la BP de Sant Feliu m'he trobat l'Àngel Pajares que arribava d'anar a córrer] / Santa Cristina d'Aro / Golf de Santa Cristina / tram final Pollastre 2010 / entrada de la Casa d'en Lara / creuem el pont i cap a la dreta per pujar per les arrels cap a Solius [aquí hem trobat en Joan Rigau buscant bolets] / a l'esquerra per pujar per les roques de la Mare de Déu / a l'esquerra pel corriol que puja a Roca Ponça però girant abans a l'esquerra per la zona corriolera que van netejar fa temps en Pipo i en Manel [avui estava guapa, guapa, per anar amb la càmara de fotos, la gresa s'havia empassat l'aigua però hi havia zones amb bassals on l'aigua arribava als pedals] / hem arribat a la pista Serra Llarga i cap amunt per anar a buscar el corriol que enllaça amb la primera pista d'en Lara que va netejar en Manel / a la dreta i cap amunt, sempre a ritme, fins a l'altra pista d'en Lara, la que porta a Sant Baldiri / pugem la pista amb moments d'escalfades i un cop a Sant Baldiri cap a la dreta per anar a pujar cap a la Creu d'en Barraquer / i continuem un tros de la pista cap a Sant Benet / girem pel bucle del corriol de la dreta de la línia / tornem a la pista de Sant Benet, la creuem, i baixem recte cap a la pista ampla que puja de Casanova / girem a la dreta i anem a buscar el corriol de les Sorres de Sant Benet / anem cap al Collet de la Mare de Déu / baixem pel corriol de les Tres Fonts / per la barraca de les Olles [per veure si la netejada que vaig fer amb en Manel a la zona del tronc tombat permetia saltar-lo sense necessitat de baixar de la bici... al final hem hagut de baixar igualment perquè el tronc s'ha d'agafar de canto i estava massa humit, s'haurà de provar en sec] / girem a l'esquerra pel corriol que puja al de la Font del Pastor i que van netejar en Pipo i en Manel dimarts passat... molt guapo i ràpid ara!!! / a l'enllaçar amb el que puja a la font del pastor girem a la dreta i cap amunt, cap a la font del pastor, seguim pujant i girem a l'esquerra cap al Parc Aventura / corriol paral·lel a la carretera fins als Quatre Camins [allà veiem un cotxe de rally passar. Avui feien el Rally de clàssics de Tossa a Sant Feliu i després anaven a pujar els Àngels] creuem la carretera i cap a Monticalvari agafant una nova variant per la zona de les Penyes que vaig fer amb en Joan Martí del Matxacuca / carrer Vigatà, travessia camí de les Penyes i cap a Monticalvari [quina passada avui el terreny, a més tot i la pluja i quedar xops, divertidíssim, i de fred res, perquè amb el ritme que hem anat tota l'estona... / sprint de rigor a la pujada del carrer Sant Elm i carrer del Raig avall / cap a la Ronda de Ponent i girem cap a les Comes per passar per la Ronda pel corriol de dalt / Ronda de nou i cap amunt a l'urbanització de Can Balmanya pel tram paral·lel a les escales de l'anella verda de la salut / parem a la zona dels bancs des d'on es veu gran part de Sant Feliu i allà comentem la jugada amb en Jordi, per no refredar-nos ell ja tira cap a Santa Cristina i jo cap a casa.

Al final,

Distància: 32 km

Temps: 1h 55'

Valoració.

Hem quedat molt molls per el terreny i perquè plovia, però no enfangats, perquè la zona per on hem anat era gresa en la seva major part.

Hem aprofitat el matí fent un parell d'horetes canyeres i divertides en btt.

COPA GIRONINA CASTELL d'ARO

2011-10-28T14:27:00.000+02:00

Aquest diumenge tenim la Copa Gironina a Castell-Platja d'Aro, i era de preveure, els darrers ruixats ens han fet modificar el circuit que us mostrava fa uns dies. La Policia Local, amb bon criteri ens prohibeix creuar el Ridaura, per la qual cosa ens hem vist obligats a modificar el circuit llarg. En reunió d'urgència ahir al vespre i per temes logístics vam decidir ampliar el traçat per la banda de les Gavarres. El circuit sencer serà revisat aquesta tarda [divendres, 28/10/2011] per veure si les pluges no han fet impracticable alguna zona. Si està en condicions ja es marcarà avui. El passat cap de setmana entre uns i altres vam passar per tots els trams de la nova proposta de recorregut i estava en condicions. Si tot està en condicions el circuit serà el següent:

Sortida d'asfalt direcció Sta.Cristina des del polígon industrial de Castell d'Aro per estirar el grup 1 o 2 km, tombar a la dreta i anar a buscar la pujada de la "tuberia" i cap amunt fins al Masnou, a dalt a l'asfalt, tombar a la dreta i anar cap al Hapimag per asfalt fins a l'entrada dels Monjos / tomar a l'esquerra i cap avall / un cop a baix gir brusc a l'esquerra per enfilar "el César" / d'aquí anar pujant i a 500m a mitja curva hi ha un trencant a la dreta que agafarem per anar a buscar la corva que és el final dels tàbacs i el principi de la Castanyeda / pujar els tàbacs i a mitja pujada girar a la dreta per anar a enllaçar la Castanyeda / girarem a l'esquerra al corriol que porta a l'asfalt entre Masnou i Romanyà / girar a l'esquerra per anar a buscar l'inici de la baixada del pollo tot i que ens desviarem cap a Roca de Malvet i baixarem pel lateral per anar a buscar el corriol de la Font Fresca / un cop a baix tombarem a l'esquerra per anar a buscar el corriol que porta fins la línia que porta a l'entrada de la urbanització Roca de Malvet / allà creuarem l'asfalt i enfilarem la pista de pujada cap a Masnou de nou (moment dur del dia) un cop enllaçem amb la pujada de la "tuberia" la baixarem/ un cop a la pista baixarem per la mateixa (i no pel descens per ser massa perillós després de les pluges) fins al Mas Sicars on farem uns quants corriols finals per no acabar massa llançats a la baixada.

Precaució baixant la "tuberia", és pista i baixareu ràpid però el terreny no és massa bo, hi ha pedres i recs.

Per aquells que us és més útil conèixer el desnivell acumulat que els quilòmetres, compteu a l'entorn d'uns 850m.

Gràcies i esperem que la climatologia s'hagi calmat diumenge i ens permeti disfrutar d'unes hores amb Btt.

RECORDEU QUE HI HA CANVI D'HORA la nit del dissabte, a les 3h seran les 2h. Però de totes maneres, a dormir aviat que a l'endemà hi ha matines fresques i fines.

Specialized i Salomon - Campanyes de MÀRQUETING

2011-10-26T15:30:00.000+02:00

Un bon projecte de màrqueting avui en dia és clau per a qualsevol empresa. Tota empresa que vulgui llançar un producte o que vulgui consolidar-se com a referent dins un mercat li convé un elaborat projecte de difusió, i ja no estem parlant tan sols de procurar que els treballadors de la marca ofereixin un tracte concret o que el seu material (catàlegs, pàgines Web i el diferent material promocional) segueixin una mateixa línia conceptual i de disseny. En el món del ciclisme un referent en aquest sentit són la gent d'Specialized. La campanya que porta mantenint fa uns anys aquesta marca -i no entro en valoracions de qualitat dels seus productes- és digne d'admirar.

Com tota empresa que ven productes per al consum, Specialized el què vol és no tenir competència en el seu respectiu mercat. Un objectiu perfectament lícit per altra banda. El lema: I am Specialized, esdevé la plasmació del propi objectiu estràtègic de la marca: aconseguir que el màxim de clients vulguin pertànyer al cercle d'usuaris dels seus productes. Tenim el QUI (la marca), el QUÈ (els productes), veurem el COM i cal veure el PER QUÈ, per què hem de dir I am Specialized, què ens ofereixen diferent a un altra marca?

Molt em direu que Specialized, pel què fa a les bicis, de fet ofereix el que altres marques també ofereixen per la seva banda: tecnologia, qualitat, garanties de per vida, atenció al client, etc. d'acord, però és que el tema no és el que ofereix ella que no ofereixen els altres, sinó com ho ofereixen, les formes. Això és la clau, les formes. I personalment si bé d'altres marques també han adoptat o comencen a adoptar estratègies contundents de màrqueting, Specialized va un pas per davant. És innegable que el seguit d'audiovisuals promocionals de la marca, que podem trobar a You tube esdevenen un clar element de promoció de la pròpia marca i en donen una imatge de maduresa i prestigi. L'objectiu estratègic és la venta, però objectius operacionals com poden ser la consolidació i posicionament de la marca en el mercat del ciclisme o la professionalitat de la marca, s'aconsegueix òbviament amb bons productes i un bon servei d'atenció al client però també amb difusió d'aquest tipus.

Entrevistes a tècnics de la marca, justificació, disseny i proves de material, gran nombre d'esportistes de renom guanyant campionats amb els seus productes, etc. Tot el que la marca ofereixi al potencial client per mitjà de vídeos, concept stores, presentacions, etc. representa apropament, "transparència" i això sempre és positiu. Per contra, manca d'informació, difícil accés sempre jugarà en contra del posicionament en el mercat. Bandejar Specialized simplement pel preu és desconèixer el mercat. Estem parlant de tecnologia, ISOs de qualitat, experiència a molts nivells, etc. Cal reconèixer que en les bicis passa com els cotxes, la qualitat ha pujat força en general, i destacar costa més però precisament aquí és on rau l'evolució i consolidació correcte d'una marca.

Ostres ja semblo d'Specialized! Res més lluny de la realitat, és que m'agrada el tema i cada cop que veig un audiovisual ben treballat realitzat per una marca és digne de menció.

En el món del running, des de fa menys temps tenim la marca Salomon, que amb els seus audiovisuals Kilian's Quest sobre en Kilian Jornet i els productes Salomon, juguen un paper similar, si bé estem parlant d'un altre mercat, amb menys productes. El sentit és el mateix que Specialized, si bé en el cas de Salomon, estem parlant d'una empresa amb un capital més limitat i tenen la gran sort de tenir a en Kilian com estandàrd. En els seus audiovisuals hi ha una gran cura de la filmació i el muntatge, per regla general juguen més amb l'element natura, silenci, el fet de córrer, sensacions del corredor, etc. fins i tot no "emborratxen" l'espectador amb la marca Salomon arreu, són més discrets, més íntims, en certs moments introspectius, i això et permet apropar-te a l'esportista, sentir-te identificat. En el cas d'Specialized l'enfocament és diferent, la marca és omnipresent i el centre d'atenció en tot moment

Diumenge MATÍ - COPA GIRONINA CASTELL d'ARO

2011-10-23T16:49:00.002+02:00

Avui al matí quedava a les 8:30h amb en Pipo, en Nava i en Manel de l'Escoleta Btt i en Xevi Comas de Sarrià a la BP de Sta. Cristina d'Aro per fer una sortida canyera amb btt. Brrr... quin fred baixant la Font den Pi! Un cop allà en Pipo ha anunciat que aniríem a fer el recorregut de la copa gironina de Castell d'Aro de la propera setmana, si bé primer de tot faríem el corriol que ha acabat de netejar en Manel Casanovas a la zona de la Font Freda, aquest cop ja complet.

Sortíem pel carril bici fins a la zona de la Font Picant i allà hem fet el corriol que acaba enllaçant amb el de la baixada de la Font Fresca, per cert ha quedat genial, felicitats i gràcies de part de tots els bikers de la zona Manel (vaaaaaaaaaa i Pipo, que m'has dit que també vas col·laborar-hi una mica en els treballs inicials). Un cop fet el corriol, pel carril bici cap a Castell d'Aro.

Un cop allà hem començat la cursa (hem fet alguna variant però ja us indico tant la variant que hem fet com el recorregut de la cursa): Pujada de la tuberia fins a Masnou / asfalt pel camp de golf Masnou fins a buscar el corriol de baixada i després pujada fins a l'inici de la baixada dels tàbacs / baixada fins que en un moment es trenca a l'esquerra per anar a buscar la pujada de la Castanyeda i fer el corriol que porta a la carretera que va de Romanyà al Masnou [tot i que avui hem baixat tota la dels Tàbacs i hem pujat tota la Castanyeda, perquè en un trencant en Nava i un servidor no ens hem aturat i en Xevi Comas ha passat de llarg i l'hem hagut d'anar a buscar a baix, perdona Xevi hem badat!]. Hem fet el corriol i un cop a l'asfalt hem anat a baixar una part de la que es coneix com baixada del pollastre, per utilitzar-se per primer cop en aquesta cursa un any. En un moment hem trencat a la dreta i hem baixat pel costat de la urbanització Roca de Malvet / el corriol de la Font Fresca [aquí en Manel ja ha tirat cap a casa] / després hem anat direcció entrada de la urbanització pel corriol que passa per la línia [un tram es va utilitzar aquest any per fer la pujada del pollastre] hem creuat l'asfalt i hem agafat la pista que puja a mà dreta fins a Masnou i que enllaça amb la de la tuberia, precisament en aquest enllaç hem seguit la pujada de la tuberia a l'inversa per baixar fins al principi del "descens" de Castell d'Aro i cap avall. Un cop a baix hem anat baixant fins a anar a petar darrera el Mas Batet de Castell d'Aro / hem continuat fins la carretera de Castell d'Aro a Sta.Cristina / aquí es creua per sota i es continua pel rec lateral del Tipi Park d'Aro i després es puja i es continua pel lateral del Càmping Mas St.Josep fins a la Hípica Edna on es creua el Riudaura i es va sortir prop de l'edifici de les aigües, com l'any passat, [nosaltres avui hem passat pel pas habilitat de formigó de davant el magatzem de la brigada municipal de Castell-Platja d'Aro, on ens hem trobat en Manel i en Ricky, companys del CC Platja d'Aro que venien del circuit del Caixa Girona de Sant Feliu de mirar combinacions de corriols per la cursa]. Hem seguit la pista que passa per Can Provensal, Molí dels Frares, Mas Darder,... i fins a anar a buscar la baixada de la Font d'en Pi, hem passat pel corriol lateral fins a la pujadeta que li diuen "l'impossible", després aquí comença una combinació de corriols per la zona del circuit del Caixa Girona de fa anys a Sant Feliu durant estona per acabar de trinxar-se i acabar baixant cap a Castell d'Aro on acabarà la cursa [aquí un cop feta la combinació en Pipo i un servidor hem tirat cap a Sant Feliu, en Nava ha anat cap a Castell d'Aro i en Xevi Comas cap a Sta.Cristina d'Aro on tenia el cotxe.

Circuit llarg- Copa Gironina Castell d'Aro 30/10/2011

Al final,

Distància: 47'04 km

Temps: 3h 19'

[Aquí hi ha sumat l'anada de Sant Feliu a Sta.Cristina i el corriol de primera hora i les variants que hem fet]

Valoració:

Sortida canyera. Aquells que ja hagueu vingut a fer la copa gironina de Castell d'Aro trobareu que la pujada de la tuberia, la baixada dels tàbacs, la Castanyeda, etc. són trams que hem fet altres vegades, i jo us dic: Però que no veieu que som uns clàssics! jajaja... la qüestió és que vingueu entrenats perquè us n'espera una de bona, particularment m'ha agradat. Us recomano que us dosifiqueu, a més guardeu-vos una mica de "benzina" per la darrera zona al circuit del Caixa Girona de Sant Feliu. Bona sort i compte!

[En cas de pluja intensa els darrers dies de la setmana, el traçat es pot veure afectat en els darrers quilòmetres, atès que en dos moments es creua el Ridaura. Si el caudal del riu no ho permet la part del circuit del "caixa girona de Sant Feliu" no es farà i es buscarà una alternativa per les Gavarres]

Per la meva part, aquest cap de setmana he fet 90 km i escaig canyeros! i què voleu que us digui, doncs que aquesta tarda de diumenge assegut al sofà reposant estic molt satisfet de com ha anat la setmana i per mi sentir-se així en aquesta afició ho és tot.

Per acabar us poso un treballat spot realitzat pel fortiche studio i que promociona el model "Serenity" de coberta Hutchinson.

Dissabte MATÍ

2011-10-22T14:46:00.000+02:00

Per fi sortida dissabte al matí. Després de diversos caps de setmana que he quedat amb la gent de l'Escoleta Btt el dissabte a la tarda, ja tenia ganes de recuperar els matins del dissabte. Personalment prefereixo sortir els dissabtes al matí perquè així el cos es pot recuperar per la tarda i nit, i el diumenge al matí es pot tornar a sortir ben descansat. Darrerament sortint els dissabtes a la tarda em quedava poc temps per recuperar, arribava ja tard, cap a les 19h i després ja era sopar i dormir, com aquell qui diu, per l'endemà, al cap d'unes hores, tornar a sortir. Fent això el diumenge a la tarda estava més cansat i el dilluns a la tarda no tenia gaire ganes de fer res.

Avui havia quedat amb en Jordi Mont del Matxacuca per sortir a les 9h en carretera, però el temps ens ha fet canviar de plans i al final hem sortit en btt.

El circuit: BP de Sant Feliu de Guíxols / Mas Trempat / polígon industrial Sant Feliu/ Can Pitxu / Ronda de Ponent / Vall de les Comes / pujada a la Font del Pastor / continuar per les rampes fins al corriol de les Tres Fonts / les Sorres de Sant Benet / creuar pista que ve de Casa Nova / pista que puja recta al dipòsit / passar pel corriol del darrera per tornar a enllaçar amb la pista / Creu d'en Barraquer / pista fins a St.Baldiri / continuar per la pista en direcció Can Cabanyes / girar a l'esquerra per anar a buscar els Caputxins [aprofitant la netejada de la gent de Medina Llagostera, dóna gust baixar-hi] / ermita de Sant Grau / agafem el corriol de després de Cal Federal per anar a parar prop de la "casa okupa" de dalt de tot de Sant Grau / creuem la carretera per anar a buscar part del circuit de la setmana passada de la copa gironina de Llagostera / enllaçem amb la pista que va a Cadiretes / baixem per la pista de pujada que venia després de pujar tota la pista des de la Font d'en Dalmau / girem a la dreta abans de trobar-la i anem baixant i pujant fins a la part alta de la urbanització de Fontbona / baixem un tram d'asfalt de carretera de Sant Grau / girem a la pista de la dreta de davant la casa i després de baixar una estona pugem per anar a parar a la pista que baixa de Can Cabanyes i que porta al principi de la baixada al camí romàntic o que continua fins al trencant de la "V" i el mortirolo / anem cap al Mortirolo / pugem el primer tram del Mortirolo i a l'esquerra pel corriol que porta al pla de Sant Baldiri [aquí ens hem creuat amb en Felisario i part de la mainada que entrena] / anem cap a la Casa de Sant Baldiri / baixem els Eucaliptus des de dalt de tot [a mitja baixada un grup de nens, una noia i en Manel Casanovas fent de "cap de colla"] seguim per la Tita Negra fins a Can Llaurador / golf de Sta.Cristina / càmping Sta.Cristina / passem pel tunel i anem cap a Castell d'Aro per la pista de la casa de les aigües fins prop del càmping Vall d'Aro, allà en Jordi tira cap a Castell d'Aro per tornar cap a Sta.Cristina pel carril i jo pujo pel circuit del Caixa Girona de Sant Feliu fins a darrera de la deixalleria de Sant Feliu i acabar la sortida.

Al final,

Distància: 43'78 km

Temps: 2h 51'

Valoració:

Sortida divertida, a ritme, amb més pujades que baixades però amb un circuit guapo, per repetir! A veure demà l'Escoleta Btt que ens té reservat.

KILIAN'S QUEST - Season 1 Corsica Backstage

2011-10-20T21:01:00.000+02:00

- ... I després hi ha la qüestió de la preparació física. Així dediques 30 hores a la setmana a entrenar
- Sí
- La meitat d'hores en bici i l'altra meitat corrent?
- Sí
- I això quan ho fas? Durant la primavera? A l'Abril?
- Com?
- A l'Abril?
- Durant tot l'any
- Durant tot l'any?!

jajajajajaja.... Aquest en Kilian és l'òstia!

Recorregut de la 2a CURSA DE SARRIÀ

2011-10-16T13:54:00.000+02:00

Ahir a la tarda quedàvem amb en Xevi Comas de Sarrià perquè ens ensenyés el recorregut de la cursa del seu poble que es va fer el passat 2 d'octubre. A les 15:15h arribàvem a Sarrià en Pipo i en Nava de l'Escoleta Btt i un servidor del Club Ciclista Platja d'Aro.

Baixar les bicis, guarnir-nos i apa, a pedalar. Per començar una pujada d'asfalt considerable però després ja començava un espectacle de corriols en la seva major part. Felicito als que van dissenyar el circuit de Sarrià i felicito a la gent de la zona per la zona corriolera que tenen allà. Us ho deveu passar de fàbula quan sortiu per allà!!! Vam coincidir amb en Pipo i en Nava que la sortida va ser de 10, a més el nostre amfitrió en dos llocs diferents ja tenia preparades unes garrafes d'aigua per reomplir bidons, sí senyor!!!

Era una zona corriolera diferent del que pot ser l'Ardenya, aquí tenim més desnivell i els corriols són més trencats, i en canvi allà eren en la seva major part corriols nets on podies anar a molta velocitat, i pel què fa al desnivell tot i no ser una zona massa escarpada va rondar els 1200m positius en prop de 45km (en Xevi ens va afegir algun altre corriol) o sigui que ja s'ho van manegar perquè amb el puja i baixa constant la cosa anés in crescendo.

Vam fer el recorregut en unes 3h 25' aproximadament, comptant parades i tot. Vam anar de cara a barraca pel tema de que no se'ns fés fosc i tornar a Sant Feliu, i com que no era una cursa vam anar en grup tota l'estona.

El terreny estava força sec i en Xevi ens va dir que el dia de la cursa també estava molt semblant, potser una mica millor, no tant sec. Ens va dir que havíem tingut sort perquè quan està moll és gairebé impracticable en bici perquè és una zona molt argilosa. En qualsevol cas, una gran sortida, gràcies Xevi, m'ho vaig passar genial!

Font

COPA GIRONINA LLAGOSTERA

2011-10-12T20:09:00.000+02:00

Avui per tercer cop he anat a fer el circuit de la copa gironina d'aquest diumenge a Llagostera. Els companys de Medina Llagostera han muntat un circuit de 35 km especialment dur.

Doncs si el dilluns a la tarda de la setmana passada quedava amb en Javi Macías del Medina Llagostera perquè em volia ensenyar el circuit, i aquest darrer dissabte anava amb en Pipo, en Nava, en Manel Casanovas de l'Escoleta Btt i en Jordi Mont del Matxacuca per ensenyar'ls-hi jo; no ha estat fins aquest matí que l'he fet tot.

El dilluns de la setmana passada ens vam liar una mica perquè tot i fer-lo en gran part no estava marcat i en Javi tampoc tenia massa clar si era el definitiu. Aquest dissabte havia llegit al bloc de Medina Llagostera que ja tenien el circuit definitiu enllestit i que el marcaven perquè la gent el pogués anar fer. El dissabte a la tarda, com el dilluns passat, sortíem de Sant Feliu de Guíxols i enfilàvem cap a Solius / les Vaques / el carril bici i cap a Llagostera a fer-lo. No m'extendré massa en el circuit però tan sols diré: que puja que pujaràs i un cop a la font d'en Dalmau a Fontbona enfilàvem la pujada cap a Cadiretes i deixem de cop de trobar cintes i decidim tornar a baixar cap a Fontbona per veure si ens hem saltat algun camí i res. Com que ja fosqueja decidim tornar a Sant Feliu. Al final 73km de dur btt.

Avui al matí he quedat amb en Jordi Mont i com que no teníem res previst li he comentat per anar a fer novament la copa gironina de Llagostera, a veure si ja el tenen tot marcat i el podem acabar de fer d'un cop. En Jordi li sembla bé i cap a Llagostera falta gent. Hem començat anant pel carril bici des de Sta. Cristina d'Aro però per no fer-ne tant hem trencat al pavelló de Sta.Cristina cap a l'esquerra i hem anat a buscar el Ridaura per sota la variant i cap al Mas Pla, però enlloc de pujar per Solius com el dissabte, per fer-ho més ràpid, al final hem tirat per Mas Tapiolas i cap a buscar el carril bici, després hem passat per sota el pont de la pujada de l'Alou i cap al camí romàntic per fer el darrer tram de la copa gironina de Llagostera fins arribar a Llagostera i un cop allà començar i fer el tros que ens manca.

Arribem a Llagostera i ens trobem a la botiga de l'Òscar que hi han quedat en Javi Macías, en Sergio Torres, l'Oriol Colomé, en Sergi Boix, en Morales, l'Esparreguera i altra gent de Bicicletes Esteve i Medina Llagostera per anar a fer un cop d'ull al circuit. També hi havia altra gent que han format un altre grupet encapçalat per l'Òscar i que han sortit més tard. Amb en Jordi Mont hem decidit afegir-nos al primer grup tot i que s'ha començat força lleuger, gairebé podríem dir-ne: ràpid. Clar que amb aquesta claca que et volies esperar, en Colomé, en Sergi, en Macías, un noi que es diu Dani de Bicicletes Esteve,... tots volien demostrar que tenien motor i orgull pel diumenge i és clar, nosaltres no podíem ser menys i, malgrat no anar a la cursa, allà estàvem, amb la "élite".

Un cop hem arribat al primer corriol de pujada, ja a la banda que puja cap a l'Atalaia, allà el terreny i el ritme ha col·locat tothom al seu lloc, perquè tot i ser molt guapo, pica força al ser llarg i de pujada constant. El grup s'ha partit en dos, al primer en Javi Macías, l'Oriol Colomé, en Sergi Boix, en Morales, en Dani de Bicicletes Esteve, en Sergio Torres i un servidor, i a l'altre grup l'Esparreguera, en Jordi Mont, un cadet d'en Medina Llagostera, que ha aguantat com un campió les estrabades, i uns quants més de Medina Llagostera.

Al segon grup no ho sé, però al primer, s'ha anat fent ràpid però es podia aguantar, a més ha estat divertit, en certs moments fins i tot he anat en segon i primer lloc a estones, estava flipant, amb la meva epic de 12'500kg contra totes les rígides full equip, torpados, scotts,... menys en Sergio Torres que portava una Canyon doble i jo la resta tots amb rígides. És per pensar-s'ho perquè a les baixades baixàvem volant tots.

En un tram que hi ha que baixes una línia de mitja tensió que el dissabte passat vaig intentar baixar un tram, avui tots s'han llançat i l'han feta un darrera l'altre, jo també m'he llançat i he baixat més que el dissabte però al darrer tram he hagut de baixar per una branca. Tot seguit ve un tram sorrenc i un que puja fins la carretera de Fontbona, allà l'únic que ha pujat fins a la carretera ha estat l'Oriol Colomé. Hem esperat una estona allà i després ha vingut la resta de gent del segon grup (en Jordi, el cadet, l'Esparreguera,...) i cap a la font d'en Dalmau a Fontbona tots plegats. Amb la calor que ha fet avui tots anàvem justos d'aigua però a la font no hem carregat perquè l'aigua feia pudor i hem preferit no jugar-nos-la.

Aquí comença per mi el plat fort de la cursa, la pujada a Cadiretes des de la font d'en Dalmau, perquè sííííííí senyors!, es puja fins a dalt (Pipo, Nava, Manel, és fins a dalt, vaya tela) i un cop a dalt es gira a l'esquerra per un camí que porta a l'inici del descens de St.Grau. Mira que arriba a ser dura aquesta pujada des de la font!

Primera part del descens / ermita de St.Grau / Caputxins darrera de l'Oriol i en Javi i cap a la pista que porta de Sant Baldiri a Can Cabanyes. Un cop allà hem esperat la resta, en Sergi, en Morales, en Jordi, en Dani, en Torres i la resta. Aquí en Morales ens ha dit que tenia probemes tècnics i quan estàvem al distribuidor que porta a la Creu d'en Barraquer, St.Baldiri,... ens ha deixat i nosaltres hem tirat cap al Mortirolo, i un cop allà hem seguit i hem tirat pel que no va a la "V" i cap a buscar el camí romàntic [aquí baixant en Javi ha doblegat la patilla del canvi], a l'entrada del Molí d'en Nenó amb en Jordi Mont ens hem acomiadat de la resta perquè d'aquí al final ja l'havíem fet al matí per anar a Llagostera.

Amb en Jordi hem anat cap a buscar el carril bici al "Restaurant de Ca la Maria" i gas a la burra fins a Sta.Cristina perquè ja feia tard a un compromís que tenia i a més amb una situació força delicada perquè amb en Jordi feia força estona que ens havíem quedat sense líquid, per la duresa, rapidesa i la calor que s'ha donat durant el circuit. Un cop a Sta.Cristina en Jordi hem anat al taller d'en Jordi on tenia una garrafa d'aigua i hi ha posat sals minerals i ens hem fotut el bidó entre els dos. Quin dia de calor, era per anar a la platja! Al final en Jordi m'ha dit que em portava amb la furgo a casa i jo hi he accedit perquè realment feia molt tard. Merci Jordi!

Al final,
Distància: 67 km
Temps: 4h 46'

Valoració:
Btt a un ritme exigent. Durant tota l'estona s'ha anat a un ritme ràpid mantingut.

El circuit de la copa gironina de Llagostera molt guapo però força dur no ens enganyaré, estareu pujant fins molt temps després de la separació entre curta i llarga, com aquell qui diu, no començareu a baixar fins arribar al descens. Als que hi vagin, molta sort i compte que està tot molt sec!

Recordant STEVE JOBS

2011-10-09T18:51:00.000+02:00

Discurs d'Steve Jobs als graduats de la Universitat d'Stanford, el 12 de juny de 2005. Ja en el seu moment em va agradar molt precisament per la sinceritat, i pel respecte que desperten uns bons consells.

EL ROADBOOK DE SANTA COLOMA ES RESISTEIX

2011-10-02T17:35:00.000+02:00

Avui a les 7.30h enfilava cap a Sta. Coloma de Farners amb el company de club, en Xavi González. L'objectiu era fer el roadbook de Sta.Coloma de Farners, i a poder ser, en la classificació quedar per davant de l'Abel i en César de l'A pike bikers jajajajaja.. És broma, l'objectiu era intentar fer-ho el millor possible i passar-ho bé.

Un cop a Santa Coloma ens dirigim a recollir el dorsal o tarja on enganxarem els gomets dels diferents controls i ens trobem amb gent coneguda: l'Abel i en César, en Sergi Martínez (que s'ha muntat una nova rígida Torpado) i en Jordi Lloses i l'altre Xavi González "sapito" i en Jordi Remus. Mentre desmuntàvem les màquines del cotxe en Xavi es posa les mans al cap: Merda la planxa per posar el roadbook! Sort que allà estava en César que ens n'ha cedit una. Gràcies César!

Les vegades que he anat als roadbooks amb en Xavi sempre hem seguit la mateixa metodologia: Ell porta el llibre de ruta i jo el comptaquilòmetres. Ell em canta els parcials i quan hi arribem, jo poso a zero el comptaquilòmetres, ens situem i santornem-hi. És un sistema simple, cadascú té la seva feina i així ens obliguem a estar tots dos al lloro.

Erem el dorsal 33 i sortíem a les 9h:08'. Un cop fas la sortida en un roadbook sempre és el mateix, el "no badar" va per davant de "l'anar a sac". Ja pots estar en forma que quan et perdis, tururut violes!! És qüestió d'anar fent a bon ritme i sense equivocar-te. I sempre que passis algú serà positiu perquè hauràs guanyat una mica de temps.

El roadbook ha estat força dur i els esbarzers han estat l'element predominant durant tot el recorregut, constantment estaves passant per pistes o corriols amb esbarzers al terra, l'estrany era no punxar cada dos per tres.

Anàvem força bé, quan en un parcial ens hem equivocat i hem baixat 870m per una pista que no era. Ha tocat recular! Hem passat a uns que ens havien passat i de seguida hem arribat a l'avituallament que separava la volta curta de la llarga. A partir d'aquí tots els parcials anaven lligant i avançàvem ràpid. Amb això que en un moment que hi havia una "cortina" d'esbarzers que baixaven de dalt i que havies de triblar han enganxat en Xavi mirant el llibre de ruta i l'han deixat ben massegat, amb rascades als dos braços i una cama i un tall a l'orella. En qualsevol cas, pit i cullons i endavant!

Al km 2'83 de la volta llarga, al passar un rec, ha arribat un malaurat CRACK! He trencat el cargol que aguanta el canvi i el canvi m'ha vingut a sobre els plats. Bufff....! M'he cagat en tot! però com que ja m'havia passat una altra vegada li he comentat a en Xavi de fer el que vaig fer en el seu moment: Treure el canvi, i posar la cadena en un plat i un pinyó concret convertint la btt en una singlespeed, una bici d'una sola velocitat. Al no tenir desviador del darrera és la única opció que et queda si no vols patejar. Això sí, si et passa posa-ho en una relació de canvi el màxim de flexible, no et passis de dura per no anar massa clavat, ni de tova, per no anar a massa cadència. En Xavi s'ha tret l'eina (el tronxacadenes malpensats!) i vinga a fer de mecànics.

Quin pal, mentre muntàvem ens han anat passat corredors, però no defalliem i un cop reparat hem continuat però al cap de poca estona la cadena ha dit prou i ha petat (PRIMER COP), bufff... parem l'arreglem de nou, i vinga, el problema és que amb una btt fas molta força i si la cadena no té la tensió adequada o si en té massa peta. Aquest cop ha aguantat una estona, fins al 5è control on ha tornat a petar (SEGON COP). Resignats la tornem a arreglar i vinga, una mica més de pujada i baixada, aquí ja ens hem tornat a perdre i a sobre la cadena ha tornat a petar (TERCER COP), aquí hem posat una mica més de cadena que havíem tret al treure el canvi però aquest cop ja no ha durat res i la cadena pujava i baixava pinyons sense avisar amb les conseqüents sotregades que feien pensar que s'havia de trencar tot. Hem arribat a la pista ampla que puja des del Parc de Sant Salvador a Farners i hem decidit deixar-ho.

Enfilem la baixada, la cadena s'ha sortit dels pinyons, ha anat a parar al quadre i també s'ha sortit dels plats, mare meva, quin panorama! Com que era tot baixada ja he passat i hem anat tirant però en Xavi, amb bon ull! M'ha dit: Tu para, para, posem-la bé que en tot cas podràs pedalar una mica. Vinga va doncs. Hem continuat baixant i arribem.

Sorpresa, els 4 primers classificats tots anaven sols, ostres, cada any sol passar el mateix. Valdria la pena posar una classificació individual i una de grups. L'Abel i en César que ens havien passat quan hem petat el canvi al final vuitens, enhorabona! Els altres coneguts ho desconec perquè "hem plegat veles" aviat per anar-nos a dutxar i anar a la Creu Roja a curar el tall d'en Xavi.

Quan he anat a agafar la bici per anar cap al cotxe, hi pujo i quèèèè paaaassa, la roda de davant punxada, alaaaaaa... alguna cosa més! He baixat de a bici li he fotut un parell de trets perquè no patis més .... Vaya tela! Aiiii la Epic, són 12'5 kg de doble d'alumini que com funcionen van com la seda, però últimament té totes les punyetes.

Doncs bé així he passat el matí de diumenge. I al títol posava que "es resisteix" perquè l'any passat també hi havíem de venir però en Xavi dies abans va caure en bici i no va poder venir i vaig decidir venir sol. El fet és que al no estar acostumat a portar comptaquilòmetres i llibre de ruta em vaig perdre la tira de vegades i vaig acabar també per abandonar. Casum l'olla l'any que ve l'acabo pels meus ...., a la tercera va la vençuda diuen.

Sabíem que seria dur, m'ha recordat al de Sant Hilari en certs moments, molta pujada, però ha estat divertit. Ens han sortit uns 37km perquè nosaltres al final hem baixat per Farners, però el roadbook en tenia uns 34.

CAP DE SETMANA i 30ena RUTA DE L'AIGUA

2011-09-25T16:13:00.000+02:00

Després d'una setmana força activa, aquest divendres a la tarda quedava amb en Joan Martí del Matxacuca per fer una sortideta d'un parell d'hores amb btt. Quedàvem a les 16.45 a la BP de Sant Feliu i repetia la sortida que havia fet el dimecres amb en Pipo del Club Ciclista Escoleta Btt i en Xavi González del Club Ciclista Platja d'Aro. Al final l'acompliem amb 1h30' i un cop a la Ronda de Ponent allargàvem fins a Can Pitxu, passàvem pel polígon industrial i afegíem un corriol de pujada des del polígon de Sant Feliu fins a la carretera que porta al Mas Trempat per acabar al camp de futbol. La sortida era eminentment tècnica amb alguns rampots.

La ruta a grans trets: Baixem pel circuit del Caixa Girona / al càmping Santa Cristina pugem per darrera la part baixa de la urbanització Mas Trempat fins ben bé la carretera que puja a Pedralta / pugem la gossera / pugem un trosset d'asfalt i a davant de Santa Escolàstica fem un rampot que queda una mica amagat i que porta a la zona de darrera d'on hi havia hagut les barbacoes / enllaçem de nou amb l'asfalt que puja a Pedralta/ pugem a l'esquerra abans de la ruta de l'aigua per anar a buscar la línia [Puig Miquel de Pau], baixem per darrera i a l'esquerra agafem un corriol que porta a la Font de la Guilla i d'aquest s'enllaça amb la Murtra/ pugem la Murtra i abans del segon tram de roca girem a l'esquerra per pujar per la pista ampla de Casanova fins a Sant Benet del Bosc / girem a l'esquerra i agafem un corriol que ens portarà fent un bucle fins al camí de les Sorres de Sant Benet / d'aquí fins al Collet de la Mare de Déu / baixem pel tram de les Tres Fonts i ens desviem per anar a buscar el corriol de la barraca de les olles / d'aquí anem a enllaçar amb la pujada de la Font del Pastor i anem a buscar el Coll de Portes / agafem el sender de petit recorregut de davant el Parc Aventura fins als Quatre Camins / fem uns corriols per la zona de les Penyes i cap a la Font de Monticalvari / Carrer de les Bruixes / i ja a l'asfalt pugem el carrer de Sant Elm / baixem el carrer del Raig i un cop a la platja anem a buscar la Ronda i acabem amb l'afegitó que he comentat al principi.

El dissabte m'esperava sortida escoletera. Quedàvem a les 15.00h a la BP de Santa Cristina amb en Pipo i en Nava del Club Ciclista Escoleta Btt, en Sergi Martínez de Bicicletes Esteve i jo del Club Ciclista Platja d'Aro.

La ruta, fàcil, si vau fer el Pollastre aquest any, doncs vam fer tot el recorregut de la part del Pollastre a l'inversa, la zona de les Gavarres. Aquest any no vaig fer el Pollastre perquè estava amb la gent del Club Ciclista en el comiat de solter d'un de nosaltres fent activitats d'esports d'aventura a cavall entre la zona d'Andorra i Llavorsí. De totes maneres, certament felicito a la gent del Matxacuca perquè tot i fer-lo a l'inversa, vaig passar per zones de corriols noves que no coneixia i això sempre s'agraeix.

Finalment, la cirereta de la setmana, després de plasmar al bloc tot el que he fet durant la setmana, que tampoc m'agrada massa, i que no ho solo fer perquè ho trobo una mica pesat pel lector esporàdic, avui diumenge pensava anar amb la dona i el sogre a fer, caminant, la 30ena RUTA DE L'AIGUA que organitza el Grup Natura de la Parròquia de Sant Joan de Vilartagues. Sí, sí, tu, que enrotllats els de la parròquia, aquí ja no ens estranya perquè a veure, jo en tinc 35, i la marxa en té 30, com aquell qui diu, n'he sentit a parlar sempre. Una marxa tradicional de Sant Feliu, no competitiva, que es pot fer tant corrent com caminant. Per altra banda, la veritat s'ha de dir, no l'havia feta mai.

M'aixeco tard, amb el temps just arribo allà i començo a trobar-me gent coneguda, en Roberto Sancho, en Sergi Boix, l'Anna Buxó, en Miquel Castellsagué "Micky", Marina Bassart, David Gálvez, ... M'apunto (el dorsal 197, déu n'hi do) i mentro espero començo a pensar: - i si vaig corrent fins que aguanti i després ja caminaré. De fet anuncien que són 20km, i jo no he fet mai tanta distància corrent, i a més per muntanya. Amb això que tiren el coet i donen la sortida, em miro amb la dona i em diu: vés a córrer, si te'n morts de ganes!, miro al davant i ja veig com els que corren, una vintena i escaig de persones comencen a separar-se dels que la fan caminant (més de 200 persones aquest any). M'avanço i vaig a enllaçar amb els que corrent. La meva sorpresa és quan em trobo amb el company ciclista "locomotora" Pep Ribas entre els que corren, aficionat de fa poc al córrer. I de seguida he pensat intentar no perdre la seva estela.

Hem baixat la ronda de ponent i cap a Sant Elm,... ha estat divertit i gens estressant perquè hem anat fent, vèiem els de davant, els de darrera i hem anat fent tranquils però sense encantar-nos. Darrera Monticalvari ja he deixat en Pep i un amic seu i he tirat amb la Marina Bassart fins a la pujada al camí romà on la Marina s'ha quedat i allà m'he quedat sol fins a la Creu d'en Barraquer on he enllaçat amb l'Anna Buxó i un altre noi, només sortir de l'avituallament, aquell noi ens ha deixat passar, i he continuat amb l'Anna i el seu gos, un Golden Retriever que ha aguantat tota l'estona "dale que te pego". Un cop a les baixades de pedra de darrera el Puig Miquel de Pau m'he avançat i ja he baixat sol de Pedralta, cap a l'esquerra a la zona del Mas Trempat i de retorn a la parròquia de Vilartagues.

Al final, tot i no ser competitiva

Posició: 7è

Distància: 18km (segons m'han comentat)

Temps: 1h 50'

La veritat és que estic molt content perquè no havia corrigut mai tanta estona i per ser un ciclista per sobre de tot, els genolls m'han aguantat, que era el que em feia patir. El fondo el tinc per la bici però per dir-ho d'alguna manera elegant: les meves incursions en el món del córrer són més aviat pobres, no m'hi dedico gaire, a l'hivern, els propers mesos per exemple, és quan tinc costum d'anar-hi de forma més regular, però lluny de fer-ho com una preparació per competir en aquesta disciplina sinó més aviat per trencar amb la bici i no sortir cada dia exclusivament amb btt o bici de carretera.

En fi content, perquè jo comptava fer-la caminant. Òbviament corrents erem pocs i "la elite", en Roberto Sancho, que ha quedat primer (1h.35') junt amb en Sergi Boix, s'ho han agafat com un entrenament, tant que en Roberto ha fet dues voltes. Però aquest esperit gens estressant per part de tothom, com de sortida patxanguera, per entrenar, m'ha encantat, potser repeteixo. De fet no tinc massa tendència a anar a curses perquè a principi dels anys noranta ja hi havia anat i aquells nervis que es respiren és precisament el que no m'agrada.

M'apassiona entrenar per entrenar, a vegades ho hem comentat amb els companys i em diuen que s'ha de tenir un objectiu, una cursa o curses, i hi estic d'acord però jo entreno per tenir uns punts de forma en certs moments i el meu objectiu és aconseguir-ho. Si quan tinc els punts de forma vaig a alguna cursa i quedo ben classificat doncs millor però això tan sols ratifica el veritable objectiu, que he entrenat bé. El veritable objectiu és entrenar bé, en quantitat i qualitat. Personalment considero que aprofito bé el temps que dedico a entrenar i disfruto, surti o no cada dia.

Avui CÓRRER + ESCALADA

2011-09-22T22:33:00.000+02:00

Aquesta setmana, està essent profitosa. Dilluns gran sortida amb en Javi Macías del Club MEDINA LLagostera, amb btt, a ritme de cursa, bufff. Dimarts caminada de muntanya amb la gossa, dimecres sortida amb btt amb en Xavi González, company del Club Ciclista Platja d'Aro i en Pipo de l'Escoleta Btt. I avui dijous, aiiii... avui, doncs he sortit a córrer i al final hi hagut premi.

La ruta: Vall de les Comes / pujada pel corriol i després la pista de la barraca d'en Puget que porta al Parc Aventura de l'Albert Gironés / continuo fins el camí Romà / pujada per un corriol desconegut durillo fins a la zona de les antenes i el repetidor de Sant Feliu, el Puig Gros [admiro la vista de Sant Feliu des d'allà] i baixo pel darrera per un altre corriol fins al Collet de la Mare de Déu / les Sorres de Sant Benet/ baixada pel Passallís fins al principi de la pista ampla de Casanova / pujar fins el GR i agafar-lo fins a Santa Escolàstica / baixar per la gossera i.... SORPRESA!

Baixant per la pista de la gossera i abans d'entrar al corriol del costat de la casa hi ha una zona d'escalada [Roca Conillera?], una llarga paret de roca amb 12 vies amb els seus respectius noms: la Blanca (5+), Via Vai (6a), L'ombra (6b), Carlitos (6a), Ganxona (6b), l'Elefant (6b+), la Negra (6c), Lucia (7a), Top less (6c), Sansón (6c+), La Gatera (6a+), L'enterrador (6c+). Doncs bé, allà em trobo en Manolo Murillo, en Ramon Tornabell i uns amics seus fent escalada. Com que últimament això de l'escalada em té fascinat em paro i comentem la jugada. Que si d'on vens..., que si no sabia que feieu escalada,... que si patatim, que si patatam,... i em diu: Ho vols provar? Quin peu fas? Ja em tens calçant-me uns peus de gat, un arnés i mentre em miro com en Ramon baixa de la via L'ombra, m'encordo i cap a dalt s'ha dit.

Una experiència genial, ara, encara em fan mal les puntes dels dits, déu n'hi do, hi havia moments que no trobava punts on agafar-me. La via que he fet es diu L'OMBRA i és una 6b. No hi entenc massa però un cop l'he feta m'han dit que per començar potser és una mica complicada però que ho he fet molt bé i que l'important és que hagi tingut bones sensacions. M'ho he passat molt bé tot i que en certs moments he passat una mica de cague, però reconec que quan he arribat a la reunió des d'allà dalt tot es veia espectacular.

Hem parlat una estona d'escalada, d'entrenaments, de zones i vies i després de tornar-me a posar les sabatilles de muntanya m'he acomiadat i he continuat la baixada de la gossera, fins al polígon de Sant Feliu i cap a casa.

D'això se'n diu tarda aprofitada.

Ressenya del sector (Extret d'Internet)

AGAFEM EL FiL!

2011-09-17T16:36:00.000+02:00

Després d'uns dies de vacances i un inici de feina contundent fa un parell de setmanes que tornem a entrar en rutina ciclística. Sortides habituals i ...pallises gairebé també habituals. D'aquesta mateixa setmana voldria destacar la sortida del dimarts i la d'avui, els assistents d'ambdues hem quedat ben servits.

El dimarts quedava com sempre amb en Pipo per fer una mica de carretera a les 16.30h per aprofitar els pocs dies de claror que encara ens queden. El proper mes amb el canvi d'hora, la cosa canviarà molt. Aquest dimarts doncs, quan sortia de Sant Feliu em trobava en Miquel Navarro del Matxacuca i amb en Joan Martí s'apuntaven a la sortida. A casa d'en Pipo ja ens esperaven en Pipo i en Robert Deulofeu.

La ruta no podia ser massa llarga perquè pràcticament tots havien de tornar a casa al cap de dues hores, aiiiiiii... aquests pares de família! : SANT FELIU DE GUÍXOLS / Sta.Cristina d'Aro / Castell d'Aro / Platja d'Aro / Sant Antoni de Calonge / Calonge / Alt de la GANGA / tornada per allà mateix i Calonge de nou, i anar cap a pujar ROMANYÀ / baixar cap a Sta. Cristina d'Aro [aquí en Joan, en Miquel i en Robert anaven ja cap a Sant Feliu i Sta.Cristina respectivament] en Pipo i jo anàvem cap a Mobles Mulà per enfilar la pujada fins l'abocador, fer mitja volta i també cap a casa, Sta. Cristina d'Aro / SANT FELIU DE GUÍXOLS.

Al final,

Distància: 67'20 km

Temps: 2h 38'

Velocitat: 26'8 km/h

La sortida va estar bé, canyera com cada dimarts, però fins i tot més, perquè si bé pujant la Ganga últimament ja la pugem sempre amb ganes, des de Calonge i fins al principi de la pujada de Romanyà en Joan Martí ens va deleitar amb una sèrie que tots orgullosos vam aguantar, si bé un cop vam arribar al principi de la pujada i en Joan es va posar darrera tots vam bufar, treure el plat i prendre consciència que quedava tota la pujada. Ens la vam agafar també a ritme, fent cadascú la seva. Vaig arribar amb en Miquel a dalt al dolmen i allà vam reposar esperant els altres. Tan sols quedava la baixada. Pujant a l'abocador amb en Pipo també vam pujar alegres i un cop a dalt mitja volta i cap a casa.

Avui dissabte he quedat amb en Xavi González, company del CC Platja d'Aro i en Jordi Mont del Matxacuca per fer una tirada llarga en carretera. Quedàvem a les 9h a la BP de Sta.Cristina.

La ruta: SANT FELIU DE GUÍXOLS / Sta. Cristina d'Aro / Llagostera / Cassà de la Selva / Llambilles / Quart / la Creueta / travessem Girona / Sant Gregori / Ginestar de Llèmena / Llorà / el Pla de Sant Joan / pugem LES SERRES / Constantins / Bonmatí [parem a un super a menjar i beure alguna cosa] / agafem la N-141 i cap a pujar MAS LLUNERS / Estanyol / Aiguaviva / Vilablareix / Girona / Fornells / Polígon industrial de Campllong / Sant Andreu Salou / Caldes de Malavella / Llagostera / St.Miquel d'Aro [aquí en Jordi continua cap a Romanyà per poder anar cap a casa de baixada, és el que té viure a Roca de Malvet jejeje...] i amb en Xavi baixem cap a Sta.Cristina d'Aro / SANT FELIU DE GUÍXOLS.

Sortida canyera també, amb molts de relleus, pujant cap a Llorà m'he posat davant i he intentat marcar un ritme alt, continuant amb el plat, fins a dalt, déu n'hi do la pujadeta, no l'havia fet mai de pujada. És una sensació estranya, té gairebé una mitja del 5-6% però sembla que planeges visualment, i això et motiva a anar ràpid, però les cames noten que certament vas pujant. Ideal per pujar-la com ho hem fet. Bon entreno! Sortint de Sant Gregori se'ns havia enganxat un antipàtic a roda i sense dir res tota l'estona al darrera. Al final l'hem xuscat aquí, pujant les Serres i quan anàvem d'Aiguaviva a Vilablareix li hem tret els adhesius de la bici en plan "tren", aquí ... no se'ns ha enganxat! jejeje... Curiós en cap moment, ha dit ni bon dia, ni hola, com va, on aneu, em puc afegir,...ni,... adéu! jejeje... no es pot anar així pel món, si perdem l'educació, que és del poc que queda de gratuït, perdem la dignitat. En fi, bona sortida, hem arribat tots xuscadets a casa!

Al final,

Distància: 120'21 km.

Temps: 4h 16'

Velocitat: 29'1 km/h

2011-09-14T18:02:00.000+02:00

2011-09-14T16:48:00.000+02:00

ALPS SUÏSSOS 2011 - 2a part

2011-08-20T18:04:00.000+02:00

Després d'un dilluns 2 d'agost força dur, vaig deixar passar uns quants dies i el divendres 6 d'agost vaig sortir a fer el següent objectiu que tenia pensat aconseguir: pujar els 23 km del port de SIMPLON (2005 m.). Aquest cop faria un sol port amb pujada i baixada per la mateixa banda. No tenia clar si anar amb cotxe fins l'inici del port i allà començar o baixar des de l'apartament amb bici i després de baixar el port afrontar la dura pujada de tornada al poblet on teníem l'apartament.

Del poble d'Ernen, on erem, a Brig, on començava el port, hi havia una vintena de quilòmetres, amb alguna pujada però la majoria de baixada, amb un tram amb unes quantes "paelles" que després caldria pujar.

Al final decidia sortir directament de l'apartament.

D'Ernen a Brig de baixada van haver-hi uns 45' i un cop a Brig enfilo cap a la sortida del poble que porta cap al pas de Simplon. De seguida s'acaben les cases i comença una llarga pujada tipus "Font d'en Pi" on intueixo que aquí comencen els prop de 23 km que tenia anotat que feia el port, però de cop, quan ja portava uns 2 km em trobo aquest rètol al voral esquerra:

;-( snif, snif... però si fa una estona que pujo jajaja...

Haig de dir que és un port molt guapo, potser la part més dura és al principi però es puja força bé, potser em van sobrar els túnels, n'hi havia molts, la sort que vaig tenir és que hi havia una vorera dins el túnel, també d'asfalt i això treia una mica de perill a la situació, a més els túnels estaven o molt ben il·luminats o oberts per la banda dreta, talment com una porxada.

Al km6, al voral esquerra hi havia fins i tot una fornícula amb un sant per si algú s'hi volia encomanar jaja... quina por, a veure què m'espera!

A l'altre costat de la vall s'insinuava una carretera que anava pujant enmig dels arbres que semblava molt guapa, però com creuaré a l'altra banda?

Doncs per aquest tros de pont que vaig trobar més endavant!

Un cop passat el pont el port va canviar totalment perquè era la part obaga de l'altra muntanya, hi havia una vegetació impressionant i això sumat a un asfalt que no rebotava l'escalfor del sol s'agraïa molt. A la meva esquena:

Al fons: Eiger (3970m.), Mönch (4107m.) i Jungfrau (4158m.)

Al cap d'una estona...

Vinga vaaaa! Quedava poc! Aquest tram final de 9 km van ser força còmodes, res comparat amb els primers quilòmetres. El paisatge espectacular, diferent que el que havia vist el dia de Nufenen-St.Gotthard-Furka-Grimsel-Oberaarsee.

I si bé al principi si que hi havia hagut força trànsit de pujada, ara la carretera semblava molt més tranquil. De tant en tant algun camió que aprofitava el pas de Simplon per anar a Itàlia (la frontera amb Itàlia està a mig camí de la baixada del port per l'altra banda). Els darrers quilòmetres van tornar a prendre protagonisme els túnels, com veiem a la foto superior.

Aquests darrers túnels alguns ja m'obligaven a passar arran de paret perquè no hi havia vorera en els que estaven completament tancats. En els túnels que estaven oberts per la dreta encara mantenien una vorera que em permetia respirar tranquil perquè gairebé tots els túnels estaven en corbes i si venia un cotxe ràpid em trobava massa exposat.

Pràcticament els darrers 3 km era un túnel seguit a vegades obert de la dreta, com la foto superior, o tancat. El problema va venir quan a escassament 1 km em vaig trobar una filera de cotxes parats i un treballador que els tenia aturats perquè estaven fent obres en un dels carrils del túnel més endavant. Vaig anar passant per l'esquerra fins arribar a davant i el treballador em va deixar passar perquè en cas que vinguessin els que esperaven a l'altra banda del túnel a l'anar en bici encara em quedava espai per passar.

S'ha de dir que va ser una sensació curiosa. I finalment al final s'entreveia la llum i el que devia ser el final del port. I certament al cap d'escassament 500m.

El final del port. Vaig fer la parada de rigor i rodant per la art alta del port, on hi havia una àrea de descans vaig veure a pocs metres, una escultura de grans dimensions aixecada a partir de carreus gegants de roca. Era una àliga majestuosa que mirava cap a la part italiana.

Arribats a aquest punt: Menjar una mica i beure amb tranquil·litat. Aquest cop no baixaria el port per l'altra banda on s'indicava amb un rètol una situació una mica aterridora:

Ara que per la banda on havia de baixar, la mateixa que havia pujat, tampoc era massa esperançadora:

L'avantatge és que ja em coneixia el recorregut i això com sabeu, sempre és positiu. Calia no distreure's pel pendent i sobretot perquè no em podia desgastar massa baixant tenint en compte que tenia al cap les dues "paelles" que hi havia pujant a Ernen, que no sé perquè però no me les podia treure del cap, és d'aquelles coses que a vegades passen com vas amb bicicleta, que se't queden gravats segons quins trams. Aquelles "paelles" les havia fet en cotxe diverses vegades per arribar i voltar per Suïssa aquests dies i m'havia semblat que es mereixeien un respecte. En fi. Enfilo la baixada.

Va ser una baixada espectacular on clarament em va faltar un plat gran, gran,...jejejeje... Adrenalina a tope, passen els túnels ràpid per evitar trobades amb cotxes pel darrera i finalment arribant a Brig de nou. Havia necessitat 2h 10' per pujar i tardava 45' per baixar.

Em quedava la pujada a Ernen, afrontar 20 km més de pujada per superar ara tan sols al voltant d'uns 750m de desnivell. I al cap les "paelles", i no pas precisament les d'arròs.

Us enganyaria si no us digués que va ser tant dur com la part més dura que havia fet pujant ports a Suïssa. I tinc clar que ho va ser pel pendent, però també per la calor asfixiant que sentia a l'esquena i que em rebotava de l'asfalt, pels quilòmetres que portava a les cames, perquè psicològicament m'estava enfrontant a un dels trams durs del dia.

Un cop superades les ditxoses "paelles", acabar de pujar una mica més, una baixada i la darrera pujada des de la carretera principal fins al poble per una carretera veïnal. Buf... 45' havia fet al matí d'Ernen a Brig i 1h 10' trigava per pujar a l'inversa al final de la sortida.

Aquí posava punt i final a la meva experiència en bici als alps suïssos 2011.

Al final
Distància: 85'4 km.
Temps: 3h 52'

Foto dedicada a en Pipo del Club Escoleta Btt:

"Saló per a senyors Pippo" Pipo no sabia que això de la moda et tirava fins aquest punt.

Això són vacances en família a Suïssa! Els pares en tàndem, alforges i carrito,
la filla amb alforges grans i el fill també amb carrito.

ALPS SUÏSSOS 2011 - 1a part

2011-08-12T21:03:00.001+02:00

Com que l'any passat a casa ens va agafar fort això de Suïssa, aquest any hi hem tornat a anar, però enguany a més del gos m'he emportat la bici de carretera. L'any passat vaig veure que allò era el paradís de la bicicleta, tant amb carretera com amb btt, ports eterns, i jo tan sols amb un parell de sabatilles per anar a córrer els matins. Aquest any he encabit la bici de carretera al cotxe i cap a Suïssa falta gent.

La previsió era fer uns quants ports de la zona del Valais. Abans de marxar ja tenia una mica el planning però no en vaig comentar res al bloc perquè no sabia si podria complir-lo, més que res perquè el que tenia pensat fer era força canyero i tot i que estava motivat i he fet ports de per aquí, l'any passat ja vaig veure com s'enfilaven els ports d'allà, l'altura a la que pujaven i volia a veure com anava.

Tenia previst fer un parell de sortides. La primera el dilluns 2 d'agost, per fer un circuit circular que tocava els ports següents: NUFENEN PASS (2478 m.), ST.GOTTHARD PASS (2106 m.) un dels passos més vells dels Alps suïssos i el FURKA PASS (2436 m.). A partir d'aquí si podia i em quedaven forces volia continuar amb el GRIMSEL PASS (2165 m.) que comença tot just baixar el Furka, al poble de Gletsch, i la cirereta seria pujar uns 400m més fins a la presa d'OBERAARSEE (2390 m.). Aquest agossarat circuit el vaig trobar per Internet mentre buscava informació dels ports de la zona pròxima on ens allotjaríem per preparar les sortides. Em va ser molt útil una adreça que en Miquel Navarro del Matxacuca va penjar al bloc de la secció del seu club. Gràcies Miki!

Sobre plànol semblava factible, i el circuit no arribava als 130km, això sí amb un desnivell acumulat important. Un altre element motivant era que el NUFENEN i el GRIMSEL l'havien pujat els PROs a la passada Volta Suïssa el juny passat i que el pas de muntanya del ST. GOTTHARD era dels més antics de Suïssa. La cosa es posava emocionant per moments, i la dona em veia tant il·lusionat que s'estava espantant pel caire que semblaven estar prenent les vacances familiars jejeje... No patiu per la meva estabilitat familiar al final es va poder fer tot jejeje..

La segona sortida en principi havia de ser més light, i constava d'un sol port, el SIMPLON PASS (2005 m.) el pas de muntanya més alt que connecta els alps del Valais (Suïssa del sud) amb el Piemont italià. O sigui que ja ho veieu, quin planning tenia. Si feia alguna altra cosa extra a priori la idea era rodar per la zona, però en principi la resta de dies eren per fer quilòmetres però amb el cotxe i visitar part del nord de Suïssa.

Anem per feina!

Arribo a Suïssa el dia 30 de juliol a la tarda, munto la bici i és clar, volta ràpida de reconeixement pel poble de muntanya on ens estàvem i el dia següent m'aixeco aviat i una volta més llarga, de 40' aproximadament tot cofoi abans d'esmorzar. L'any passat anava a córrer també aquesta hora i és una sensació genial. Fa fred, no hi ha ningú, algun altre corredor o ciclista, algun matiner, i sembla que siguis d'allà de tota la vida passant pel poble. Per cert les carreteres suïsses, de la primera a l'última, impecables.

Dia 2 d'agost, dilluns, gran dia. Enfilem cap a Ulrichen allà les 8h del matí amb el cotxe, allà munto la màquina, m'acomiado de la Cristina i la Neula i amb l'equipació d'estiu, però amb tèrmica i els manguitos poso el comptaquilòmetres a zero, agafo el mapa amb el recorregut marcat i un impermeable, i cap a buscar l'inici del primer port del dia NUFENEN.

Vaig fent un planer durant uns 20' i de cop...

... comença l'espectacle!

El primer port del dia i el més alt, calia regular però tot i que començava dur vaig força ràpid però al cap de 3 km. la primera suada que hi ha en tota sortida en bici em recorda que aquí no es ve a fer temps, ni a picar-se amb ningú, o regules per aguantar tota la sortida o cap a casa. Agafo el meu ritme i apa, cap amunt. Fins al km. 7 el paisatge de la carretera sembla el de qualsevol port que podríem fer habitualment a Catalunya però de cop em trobo que la resta del port és una vessant inclinada d'una muntanya amb tota una successió de "paelles" típiques de les grans curses. Per fi, no és que sigui masoca, sinó que precisament era el que em volia trobar després de veure tantes fotos per Internet, de parlar amb tanta gent que ha anat a fer ports mítics del Tour, el Giro, la Vuelta, etc. i que parla de forma recurrent d'aquestes "paelles" que permeten superar els desnivells dels ports.

Va ser un port dur però era el primer, estava força fresc i va passar "força ràpid" en comparació els altres, en el sentit que vaig anar fent sense parar, a ritme.

Aquí pujant els impressionants últims 2km.

I finalment

Aquí em calzo l'impermeable per no agafar fred a la baixada de 23 km que m'esperen cap a Airolo on comença el següent port del dia el ST.GOTTHARD. Una baixada espectacular com no podia ser en ports d'aquestes característiques. La primera part de la baixada la carretera és de formigó i amb força pendent, tot seguit ja és un bon asfalt on no pots córrer massa si no vols sortir volant a cada "paella", la velocitat és alta però sempre pensant en afluixar a temps per tombar-te en seguretat a la "paella". Tot baixant passo a un bttero que baixava per l'asfalt, era un home tirant a "gruixut" però amb uns bessons espectaculars que no li senta gaire bé que l'adelanti perquè el tiu apreta i se'm posa al costat. Ja ens veus a tots dos tombats de costat sobre la bici a veure qui talla millor el vent jajaja... tants de quilòmetres per trobar-me amb més picats jajaja... El tiu baixava ràpid, i comencem a fer relleus però quan comença a acabar-se la inclinació més pronunciada faig una apretada forta i constant durant un parell de minuts i després afluixo una mica per veure si em segueix, però òbviament jo vaig amb la de carretera i puc portar més relació de canvi i desisteix. Ha estat bé, un cop a Airolo i mentre em trec l'impermeable arriba i ens saludem, veus, ja he fet un amic!.

Segon port del dia el ST.GOTTHARD, aquest port sembla ser que és mític perquè a part de ser dels passos de muntanya més antics dels Alps té uns revolts de manual. De fet va ser la foto d'una part d'aquest port la que em va moure a allotjar-nos prop del mateix per poder-lo fer. La foto d'aquest port la vaig trobar l'any passat a la Web de l'equip professional LEOPARD TREK dels germans Schleck. Mentre encara no tenien la Web de l'equip operativa hi havia un missatge de "coming soon..."(properament...) amb una foto en blanc i negre de la successió de paelles d'un port al fons, i me la vaig descarregar. En aquell moment no sabia quin port era, no va ser fins poques setmanes abans de marxar que buscant informació sobre els ports de la zona on volíem anar vaig trobar una foto semblant en color en què sortia la mateixa zona i on anunciava que allò era el St.Gotthard. Era un senyal! Em va fer acabar de decidir que calia anar per aquella zona, allò s'havia d'intentar pujar.

Un cop a Airolo hi ha escassament un parell de quilòmetres i ja s'indica la pujada al nou port.

Aquí ja comença a apretar la calor i el sol i el trànsit és molt més present que a Nufenen. La pujada és més constant que a Nufenen, potser no tant inclinada en certs moments però se'm va fer força llarga. Però era el port esperat, s'havia de pujar fos com fos, i si calia sacrificar-ne algun port del final per falta de temps doncs es feia (això recordo que vaig pensar), o sigui que ja podeu imaginar-vos com va arribar a ser, no el vaig pujar tant fresc com el Nufenen però es podia anar fent assegut, no és per exemple com Bracons que hi ha moments que t'has de posar de peu perquè els ronyons ja no donen per més i has de reposar una estona i canviar de posició. Aquí era dur, però podies pujar assegut tirant de ronyons la major part, òbviament et posaves dret per reposar però la inclinació no t'hi obligava, era més voluntari, agafar-ho com un hàbit per no cascar-te. Com que jo sóc dels que prefereixo pujar assegut em va anar perfecte.

La meva sorpresa va ser quan em vaig anar trobant trams adoquinats.

Anaves pujant i de cop s'acabava l'asfalt i tota la corba era adoquinada, o un tram de recta. De seguida vaig patir per la bici però eren uns adoquins molt plans, no eren arrodonits tipus París-Roubaix i em vaig limitar a passar per aquella part on hi havia més terra o herba entre les escletxes per notar menys les imperfeccions. La part més bonica per mi va ser la final, la de les corbes que havia vist a la foto de la Web del LEOPARD, mentre pujava la tenia tota l'estona al cap.

Aquest seria el tram final tot pujant, la foto dels Schleck estaria tirada al final del túnel que veièm al fons, que ve a ser el pas alternatiu per pujar a St.Gotthard per no passar per la part antiga, aquella és més recent i en més bon estat.

La meva sorpresa va ser que quan em vaig calçar l'impermeable per baixar per l'altra banda i anar a buscar el tercer port, el Furka, la carretera no baixava i fins i tot em vaig treure l'impermeable de nou, i de cop.

Ostres, no havíem quedat a 2091m. a l'anterior rètol? Doncs ja ho veieu. Fins que no veieu aquest rètol no us poseu l'impermeable (pel vent, queda clar).

Una llarga baixada de pràcticament 10 km. fins a Hospental i en una rotonda girar a la dreta per tirar per una llarga recta d'uns 6 km., aquest cop planer, per arribar a Realp on m'esperava l'inici del FURKA i una llarga ascensió de 12 km. també per la part dura del port. La Cristina m'esperava, vaig fer un canvi de bidó, vaig menjar alguna cosa i apala, cap amunt. Aquí em vaig fondre força, no s'acabava mai, vaig parar-me tres cops al voral per menjar un moment tranquil i beure. Va ser força dur, feia molta calor, l'asfalt era com una estufa, el paisatge era verd però eren prats i no hi havia ombra, els cotxes i motos passaven molt arran i començava a estar cascadet tant de tirar de ronyons.

No hi havia cap descans, tot era inclinat, i la diferència amb el Nufenen per exemple, és que les "paelles" eren als 5 o 6 quilòmetres finals, i aquí eren ja d'entrada i després venia unes corbes molt més obertes que pujaven per la vessant de la vall i on veies com un puntet el què semblaven les construccions que indicaven el final del pas (un restaurant i una hostatgeria). Pujava lent però constant, la Cristina parada en algun voral m'animava.

I finalment un planer a poc menys de 500 m. del final, fins i tot vaig esprintar i vaig passar un home que semblava estar molt més cascat que jo. Un cop al FURKAPASS feia núvol, molt de vent i fred, em vaig posar l'impermeable i foto de rigor.

La baixada del Furkapass cap a Gletsch va ser la baixada més perillosa, 11 km. de molta inclinació, la carretera hi havia moments que estava suspesa sobre uns pilars perquè la inclinació era tal que en el seu moment van decidir no excavar la roca per fer-hi reposar la carretera, eren uns revolts molt i molt tancats, tant que en una corba se'm van posar per corbata per anar de valent i massa ràpid. I si et sorties allò era com un balcó, avall va. Us poso una foto de com es veia la Furkastrasse pujant el Grimsel.

Es venia de dalt a la dreta del Furkapass i s'anava baixant fins creuar el riu a baix a la dreta.

Es continuava baixant per l'esquerra de la imatge i un cop a baix,
arribaves a Gletsch, creuaves el riu i pujaves el Grimsel (a la dreta de la imatge)

Aquí la pujada al Grimsel abans d'arribar a baix del Furka.

La pujada al GRIMSEL, penúltim port del dia, va ser una pujada més que res obligada. El Furka m'havia matxacat després del Nufenen i el St.Gotthard, però si havia arribat fins aquí i tan sols em quedaven aquestes putes 6 corbes (perquè al final de la recta de pujada que ve de la sisena corba ja s'intueix el final) calia posar-hi uns quants pits i cullons més.

Arribo a Gletsch i cap amunt, buf! molt dur, perquè enganyar-vos, per variare un poquiño. Ja em perdonareu, però és que tot pujava un culló. I aquí sí que estava trinxat. ja us he dit que vaig pujar per obligació moral i orgull. Anava passant les corbes i anava comptant: 1, ja me'n queden 5; 2, ja me'n queden 4,... Allò era acabar de tirar el "resto" de forma declarada. No pensava en què un altre dia volia fer el Simplon, en aquell moment tan sols comptava el present i sóc tossut de mena.

Una foto de la cinquena i sisena "paella" de pujada al Grimsel la podeu trobar al final de l'anterior entrada al bloc. Va ser una imatge extreta d'Internet.

I finalment, we are the champions, we...

Traca final: Baixada del Furka a la dreta i pujada del Grimsel a l'esquerra

Un cop a dalt la cosa ja estava, tan sols quedava la cirereta, pujar prop de 300m. fins a la presa d'Oberaarsee. Sobre plànol i pel que havia llegit, no sabia ben bé quin tipus de carretera em trobaria. Sabia que era asfalt perquè l'havia vist pel Google maps però no en sabia l'estat i potser no el podria fer. Vaig dir-li a la Cristina que s'esperés amb la Neula al Grimselpass, per la botiga de records, el Restaurant, i fent una visita al llac que hi havia. Hi havia molt d'ambient i que tornava al cap de poca estona que volia acabar de rematar. Vaig anar avançant i de cop veig:

Aquí hi havia l'inici del final del dia, una darrera pujada aquest cop amb retorn pel mateix camí. El final d'un dia genial en bici pels alps suïssos. Cap amunt s'ha dit. Mentre avançava em vaig posar a la pantalla del Polar la vista de l'altitud per anar veient com anava pujant fins als 2390m i saber així si estava a prop del punt més alt i per tant del final i punt de retorn, no havia trobat els quilòmetres que hi havia des del Grimselpass fins a la presa però no semblaven massa pel plànol. La carretera era més aviat carretereta, no devia fer gaire més de 3m. i a la dreta, als quilòmetres finals hi havia un penya-segat important. Hi havia algun cotxe d'algú que devia haver anat a fer alguna caminada, però gens de trànsit, algunes persones que caminaven però tan sols als quilòmetres inicials, de cop es van acabar els cotxes, la gent, feia núvol i fred. Jodeeeeer!

I finalment, la presa al fons, que bééééé i en el silenci del paisatge posava punt i final al dia. El Nufenen (2478m.), el St.Gotthard (2106m.), el Furka (2436m.), el Grimsel (2165m.) i acabar de pujar 225m. més fins Oberaarsee (2.390m). Fotos, manguitos, impermeable i cap avall, cap a Grimselpass on m'esperaven la Cristina i la Neula.

Baixant el tram final d'Oberaarsee amb Grimselpass al fons, la construcció de darrera el llac a l'esquera

Un cop al Grimselpass, proposo a la Cristina quedar a baix a Gletsch i dinar allà, així no farà tanta fred, jo podré fer una baixada final i així la gràfica del Polar no acabarà el perfil de l'altitud en alt i es veurà un preciós perfil de muntanya final que puja i baixa, jajajajajaaja...jajja sóc un friki!

Al final,

Distància: 118'5 km
Temps: 6h 32'
Desnivell acumulat: +3701m -3297m.
Velocitat mitja: 17'5 km/h

Bé doncs, ja veieu, si algú té l'oportunitat d'anar a Suïssa i pot emportar-se la bici, ja sap un circuit molt guapo a fer, pujant 4/5 ports de més de 2000m. D'aquí uns dies us passo una minicrònica del segon dia de bici, en què vaig pujar al Simplon des del poble de Brig, un nou port que per poc també supera els 2000m., concretament de 2005m. i 23km.

A passar-ho bé!

2011-07-29T00:50:00.001+02:00

Avui a la tarda la cosa no pintava massa bé per sortir en carretera, fins i tot ens hem rajat la primera vegada i hem decidit quedar en btt, però ha començat a enfosquir-se, han caigut quatre gotes i hem desistit. Després s'ha arreglat la cosa i ha tornat a sortir el sol i al final hem sortit en carretera.

He sortit amb en Xavi González, que estrenava rodes de carretera, unes campagnolo molt xules. No teníem res previst i al passar la BP de Sant Feliu hem vist en Miquel Navarro del Matxacuca i ens ha dit si ens volíem apuntar amb ell i un seu company de feina, en Marc, que fa poc que va en bici de carretera però que de ben segur que amb quatre escalfades més com la d'avui, aviat es posarà al dia, jejeje... En Marc és d'aquells que va bé posar-se a roda als planers: 1'93m jejejeje...

Doncs res, enfilem cap a Santa Cristina. Amb en Xavi ens hem adaptat a la ruta que volien fer en Miquel i en Marc. El circuit: SANT FELIU DE GUÍXOLS / Santa Cristina d'Aro / St.Miquel d'Aro / Llagostera / Alt de Sant Grau / carretera de Tossa i SANT FELIU DE GUÍXOLS. La sortida no era massa llarga però és que el dia s'anava enrarint de nou i tampoc era qüestió d'anar a remullar-nos.

Quan estàvem pujant hem coincidit amb un altre noi que també anava en carretera pujant a St. Miquel d'Aro, en Jaume. Com que el món és petit, ha resultat que ens coneixia per mitjà del bloc i que és company de feina d'en Marc García de l'Escoleta Btt. També s'ha animat i ha vingut amb nosaltres. De sortir dos hem acabat cinc, veus que bé!

Un cop hem fet St.Miquel d'Aro, hem anat cap a Panedes i al Restaurant de Can Panedes hem anat a buscar la via lateral de la C-35 que passa pel davant del Mas Roure i fins a la rodona que porta a St.Grau. Una variant que no coneixia i que ens ha estalviat entrar a Llagostera i agafar la carretera que de Llagostera porta a la rotonda esmentada. Sempre va bé conèixer variants.

Al final,

Distància: 49'50 km

Temps: 1h 44'

Mitja: 23'8 km/h

Valoració:

Sortida curta però bona sortida perquè hem anat fent amb bon ritme. Hem pujat a ritme St.Grau, ens hem escalfat a la darrera part, hem baixat en compte per la banda de Tossa, tot i que la carretera està molt millor que la setmana passada (que hi havia sorra en el paviment en molts revolts). I cap a Sant Feliu amb l'escalfada de rigor, com porta essent habitual, aquest cop passat Rosamar i durant el 1km 200m següent.

I demà cap als ALPS SUÏSSOS que fa temps que m'ho espero, perquè aquest any m'emporto la bici de carretera sí o sí. Quan torni us explico com ha anat!

VACANCES!!!!

2011-07-21T14:16:00.000+02:00

Després d'uns dies de repòs i una passa d'estòmac, arriben les vacances. Sortides en bici, el Tour, i una esperada escapada on intentaré pujar algun port important dels alps suïssos. Ja ho aniré comentant.

LMFAO - Party Rock

2011-07-17T12:35:00.000+02:00

El Tour

2011-07-09T08:30:00.000+02:00

Fent carretera!!

2011-07-03T23:06:00.002+02:00

Malgrat no sóc gaire aficionat a fer massa curses sembla, no sé si us passa, que aquests dies hi ha un clima general entre els ciclistes a fer una parada en el món de les curses i passar a divertir-se amb els amics fent sortides canyeres aprofitant el punt de forma. En el meu cas m'ha donat per la carretera i tot i que no vaig passant el "parte" per aquí el bloc vaig sortint. De totes maneres com que utilitzo el bloc sobretot com un lloc per recordar sortides curioses o que per algún motiu em mereixen un record voldria deixar constància de les darreres sortides.

21/06/2011

Aquell dimarts vaig sortir amb en Pipo de l'Escoleta Btt i recordo que era un dia de molt de vent, malgrat això vam sortir en carretera i vam decidir precisament anar a fer la ruta més desaconsellable quan fa vent. Vam fer la Ganga a un ritme guapo i després cap a la Bisbal / Vulpellac / Canapost / Peratallada / Sant Julià de Boada / carretera de Torroella a Pals / Pals / carretera de Pals a Begur / Regencós / pujada a Begur / descens canyero intentant picar-nos amb un nano que anava amb una moto de 49cc fins a Palafrugell / i per la C-31 fins a Mont-Ras / Vall-Llobrega / i quan estàvem a punt d'arribar a Palamós vam intentar atrapar un ciclista que va resultar ser en Roberto Sancho de la secció de curses de muntanya del Matxacuca. Amb ell vam tornar per Torre Valentina, Platja d'Aro, Castell d'Aro, Sta. Cristina d'Aro fins a Sant Feliu.

Al final,

Distància: 89'5 km

Temps: 3h 11'

Mitja de velocitat: 28'2 km/h

24/06/2011

Pel dia de Sant Joan vaig quedar amb en Jordi Mont del Matxacuca per fer una sortideta que al final va resultar llarga. Vam fer Sant Feliu de Guíxols / Sta. Cristina d'Aro / Llagostera / Caldes de Malavella / autovia paral·lela a la N-II, després carretera de Vilobí d'Onyar / Vilobí d'Onyar / carretera antiga de Sta.Coloma a Girona / Sta. Coloma de Farners / carretera de Sta.Coloma a Olot C-63 / Anglès / per la N-141 fins al trencant de Mas Lluners, on girem i al cap de pocs metres ens passen a tocar cinc cicloturistes una mica antipàtics que no ens diuen ni bon dia en plan PRO i és clar això no podia quedar així i amb en Jordi decidim paguin la seva mala educació amb suor i esforç jajaja... Ens posem a tirar i els comencem a posar nerviosos perquè veuen que els estem guanyant terreny a la pujada fins al punt que ens hi acabem enganxant (ull! en diferents moments vam anar a 40 i pico km/h), i fins i tot em poso a fer relleus amb ells la qual cosa els descol·loca fins al punt que no em tornen els relleus (cagats!!!) em xusco tirant del grup una estona, afluixo, em passen i quan queda poc per arribar a la carretera de Sant Dalmai a Aiguaviva, a Estanyol, em torno a posar a davant i els faig suar l'esperat però tímid ADÉU! que em dediquen, i no us ho perdeu, només alguns, perquè d'altres s'havien ofès, IMPRESSIONANT! Perquè els costa tant a molts ciclistes de carretera saludar. Ja no dic dir adéu, sinó aixecar la mà, els dits, somriure,... Amb en Jordi tirem per Salitja cap a Vilobí, Riudellots, Sant Andreu Salou, Caldes, Llagostera, St.Miquel d'Aro, Sta. Cristina d'Aro i Sant Feliu.

Al final,

Distància: 114'3 km

Temps: 3h 57'

Mitja de velocitat: 28'3 km/h

26/06/2011

Diumenge passat vam sortir amb en Jordi Mont i en Miquel Navarro del Matxacuca amb la gent de Bicicletes TOPE. Va ser una sortida genial, tot i que va ser a base de pals! La ruta va ser: Sant Feliu de Guíxols / Sta. Cristina d'Aro / Castell d'Aro / Platja d'Aro / Sant Antoni de Calonge / Palamós / la Fosca / C-31 fins a Vall-Llobrega / Mont-Ras / Palafrugell / Calella de Palafrugell / Palafrugell / pugem fins a Begur on en Miquel Navarro marca un ritme alegre fins a dalt però a la darrera pujada arrenca des del darrera en Javi Martínez i ens fot un pal sorpresa a en Miquel i a mi i arriba primer. Un cop arriba el grup baixem fins a Regencós, Pals i aquí comença la ruta turística del dia que ens fa en Climent. Ens comença a portar per una sèrie de carreteretes per anar a parar a Sant Julià de Boada / Peratallada / Vullpellac / creuem la C-66 i voregem la Bisbal per anar a buscar la carretera que porta a la Ganga i tornem a posar l'olla al foc perquè a l'ambient es respira un altre pal. Ens posem en fila índia a fer relleus i tant bon punt comencem a pujar, a mort fins a dalt, aquí no hi ha sorpreses. En Pep del Fornet i en Toni "brasilero" foten un pal però sense perdrel's de vista i quan queden poques corbes per arribar a dalt arrenca en Javi i en Miquel i jo al darrera. Al final en Miquel fa primer, en Javi segon i un servidor tercer. Un altre podi jajaja...

Baixem de la Ganga i es decideix pujar Romanyà per Calonge, quan encarrilem els planers en Toni "brasilero" s'escapa però ningú li dóna importància, al cap de poc arrenca en Mont i això ja em preocupa, perquè en Mont és molt de Mont jajajaj... i vaig i salto jo per interceptar en Mont i això que vaig avançant i no el veig, ai, ai, ai... Abans de començar la pujada el veig amb un lateral amagat canviant l'aigua de les olives, però llavors jo anava llançat, el grup que em perseguia a mi no estava massa lluny i decideixo continuar al meu ritme. Pujo sol tota a pujada i no veig en Toni per en lloc. Quan queden 3 corbes pel final m'intercepten en Javi, en Miquel i en Pep del Fornet, m'hi enganxo i quan pugen el ritme en Pep es despenja, al cap de poc, en Javi també es despenja i quan queden 200m pel dolmen arrenco i deixo en Miquel. Penso que quan arribi el descans del dolmen a Romanyà, en Javi i en Miquel s'animarien de nou i calia guanyar una mica de temps. Finalment resulta ser massa just perquè al planer ja veig en Toni i arrenco fort però en Toni em veu de lluny i també arrenca, merda! I això que sento en Javi que ve per darrera amb l'estil que el caracteritza, em passa i es queda a pocs metres d'en Toni que arriba primer a Romanyà. Em trec el barret per l'escapada d'en Toni, des dels planers d'abans de pujar i arriba primer, es merexia arribar primer. Pel què fa a mi, tercer podi! jajaja... Què faré amb tant de bronze!!! jajaja...

Va ser un gran dia de carretera, ritmes alts, pals, ruta turística,...

28/06/2011

Aquest dimarts passat vaig sortir amb en Pipo, en Jaume i en Robert Deulofeu. La sortida d'aquest dimarts va ser divertida perquè en Robert és un noi de 21 anys que havia anat en bici fa temps però ho havia deixat i ara vol tornar-hi. La idea era sortir a rodar però vam acabar fent força. Vam fer el "triangle curt" (Sta. Cristina d'Aro / Llagostera / Caldes / Cassà), vam pujar a Sta.Pellaia, Sant Sadurní de l'Heura, Cruïlles, la Bisbal d'Empordà, alt de la Ganga, Calonge, Romanyà (m'està agradant pujar-lo per aquesta banda), Sta. Cristina d'Aro i Sant Feliu.

Al final,

Distància: 91'98km

Temps: 3h 25'

Mitja de velocitat: 28'1 km/h

I finalment aquest cap de setmana, que ha coincidit amb l'inici del Tour de France 2011.

Doncs aquest cap de setmana era obligatori fer carretera pel matí i a la tarda veure el tour jejejeje... El dissabte vaig sortir a les 9h i no havia quedat amb ningú però pujant la carretera de Girona em toquen a l'esquena, em giro i en Joan Martí del Matxacuca em diu que ha quedat amb l'Àlex Guillot i en David Vegas i que m'hi afegeixi. Amb això que ens dirigim cap a Santa Cristina i el plan de l'Àlex i en David és fer la Ganga, esmorzar a la Bisbal i tornar cap a casa, perquè demà l'Àlex va a Porqueres. En Joan proposa que nosaltres anem tirant un cop allà.

Fem Castell d'Aro, Platja d'Aro, Sant Antoni de Calonge, Calonge, alt de la Ganga a un ritme "in crescendo", com m'agrada i un cop a dalt, l'Àlex diu que ell espera en David i que anem tirant. Tot baixant decidim fer Sta.Pellaia i tornar per l'altra banda. A les 12.15 començava el Tour i retransmetien tota l'etapa. Augmentem el ritme i pugem Sta.Pellaia també a un ritme alegre. Tot baixant en Joan proposa una tornada que no havia fet mai. Ens desviem cap a Llagostera i un cop a la carretera antiga girem a l'esquerra i seguim una carretereta que ens porta a principi de Sant Miquel d'Aro, just passat el Restaurant de Panedes. Fem Sant Miquel d'Aro i cap a Sta.Cristina i Sant Feliu.

Al final,

Distància: 80'11 km

Temps: 2h.47'

Mitja de velocitat: 27'1 km/h

Avui diumenge el dia prometia, sortia amb la gent de Can TOPE de nou. Erem gairebé una vintena (Carlos Luis Navarro "Trident", Jaume Estanyol, Javi Martínez, Pep del Fornet, Toni "brasilero", Tomàs i Eduardo Cortés, Pep de la Fiat, un guiri (no en sé el nom), un amic de l'Estanyol, el soci, en Climent, l'Albert Cabrejas, en Moi, en Jordi "mosso", dos nois del Medina Llagostera, etc. La idea era fer els Àngels per Girona d'entrada. el ritme ha estat alt de bon principi, tant alt que a l'altura de Cassà en Javi Martínez, en Toni "brasilero" i l'amic de l'Estanyol han forçat més el ritme i la resta hem pensat que era un ritme excessiu i no els hem seguit el joc, però la sorpresa ha estat que vèiem que no afuixaven i llavors he saltat per intentar connectar-hi però al darrera no m'han seguit i m'eh quedat en "terra de ningú" i he esperat els de darrera a l'altura de Llambilles. Hem fet Quart, la Creueta i ni rastre d'aquells tres. Un cop hem girat cap als Àngels en Trident, en Pep del Fornet i jo hem apretat per intentar recuperar metres respecte els escapats. De seguida se'ns ha enganxat en Jaume Estanyol i hem començat a pujar els Àngels com mai ho havia fet. Mai havia pujat els Àngels tant de pressa! En Pep del Fornet s'ha despenjat a la corba del Restaurant i quan en Jaume Estanyol ha agafat el relleu el ritme ha augmentat encara més. Quin tiu! Hem pujat els Àngels a una mitja de 23-24km/h, per mi impressionant! Als "planers" apretant asseguts i a les pujades apretant drets, no tinc paraules. A la penúltima corba en que ja s'insinua la clariana dels Àngels en Jaume i en Trident s'han picat i jo ja els he deixat, la veritat és que el ritme buffff... Un cop a dalt hi havien els tres escapats que es vanagloriaven de l'escapada i l'arribada amb èxit. Han admès que han optat per guanyar temps en el planer i després perdre temps a la pujada, perquè si haguéssim pujat tots junts no haguessin pogut arribar els primers. Cadascú fa el què vol i es xusca en el terreny que vol. Ben jugat!

Hem esperat la resta de gent i ha començat a ploure. Hem baixat plovent cap a Madremanya, i quan ja erem a Monells ja tornava a escalfar el sol. Hem anat cap a Cruïlles i d'aquí cap a la Bisbal, i santornem-hi cap a la Ganga a un ritme canyero per enfilar la pujada. Es notava que tots estàvem tovets. En Trident i l'Estanyol ja no han saltat, jo anava a davant amb un grup on hi havia en Javi, en Pep del Fornet, l'amic de l'Estanyol i un noi del Medina Llagostera. En Pep del Fornet ha saltat i semblava que aguantava força bé però els altres ens hi hem anat acostant i ja passat el km9 he saltat, he notat que en Javi se m'enganxava i quan quedava poc per fer port, en Javi m'ha pelat per la mida d'una bici, casu'n dena!!! Baixada de vertígen i afrontar l'última pujada: Romanyà per Calonge! Aquí han marxat cap a Sant Antoni en Jaume Estanyol, l'Albert Cabrejas, en Jordi "mosso", en Moi, un noi dels Medina Llagostera, el soci, etc.

La resta (Tomas i Edu Cortés, Pep de la Fiat, Pep del Fornet, Carlos Trident, amic de l'Estanyol, en Climent, en Javi, en Toni "brasilero" i un servidor) hem anat tots en grup però només començar la pujada ha arrencat fort en Carlos "Trident" i l'amic de l'Estanyol l'ha seguit. Han arrencat quan la resta ja estàvem pujant i cadascú ha agafat el seu ritme i s'ha trencat el grup. Els perseguidors dels dos escapats érem en Javi, en Pep del Fornet, en Toni "brasilero" i jo. Hem pujat ràpid però els altres s'escapaven. He fet com la setmana anterior i he arribat primer al dolmen i he apretat al planer però si l'altre dia podia haver apretat i no vaig arrancar fort fins massa tard, aquest cop les forces no estaven per tirar coets. He anat apretant però els altres se m'han afegit i tots quatre drets hem deixat anar tot el que portàvem i he fotut un "pet" a 20m de Romanyà, he hagut de parar d'apretar de cop i m'han passat en Javi, en Toni i en Pep, no vegis. Ha sigut molt guapa l'experiència d'anar al límit de forces, l'entrenament com el de la pujada als Àngels dur però genial, i les sèries que hem fet amb els sprints també estan bé.

Al final,

Distància: 94'57km

Temps: 3h. 25'

Mitja de velocitat: 27'7 km/h

Bé, i fins aquí aquests darrers dies de sortides divertides que he fet amb companys de la zona.

Arriba l'estiu!

2011-07-02T13:37:00.002+02:00

57'3 + 88'2 = 145'5 km de BTT

2011-06-19T23:38:00.006+02:00

Aquest cap de setmana tenia ganes de recuperar la btt després de la Tramunbike i aquest cap de setmana la cosa prometia. En Pipo però, in extremis, anunciava que el diumenge no podia sortir i que alguns del grup sortien el dissabte tarda a les 14.15h de la BP de Sta.Cristina.

Al final m'apuntava amb ells, i tenia previst fer sortida amb ells i el diumenge apropar-me amb la btt fins a Sant Grau a veure el descens. Però al matí em trobava en Josep Ribas i em diu que han quedat el diumenge per per una sortida en btt i en Jordi Mont proposa anar a els Àngels en btt, anar a veure el descens començava a esvair-se òbviament per deixar lloc a alguna de les ofertes. Però bé, anem per parts. Dissabte 18 de juny, 14.15h de la tarda, arribo a la BP de Sta.Cristina i NINGÚ!! Flipant! Com que sóc força impuntual quan quedem per sortir en bici, i se'm recrimina excessivament, si bé és cert, no ho puc negar, el primer que penso és òbvi: M'han deixat! Però miro l'hora i eren les 14.15h clavades, ke kabrons! Començo a pensar que el clan dels "don perfectos y puntuales" fan tard. Vaig cap a casa d'en Pipo pensant que me'l trobaria allà al garatge preparant la btt i res, ni rastre. Ostres, ara si que no entenc res i mira si soy buena persona! que torno a pensar que l'error és meu i que realment cansats d'esperar-me sempre, aquest cop no han deixat passar ni un minut i com que no era a l'hora en punt han marxat, i que potser tinc el rellotge atrassat, etc. Total que torno a la BP em trec el mòbil i això que veig en Nava que ve. I el primer que diu: No me lo puedo creer! Pero que estan viendo mis ojos! (en referència a que he arribat primer). Al cap d'una estona arriba en Pipo: Perdoneu he arribat amb temps just i... total una excusa cutre. I li dic he arribat el primer i com que no hi havia ningú he anat a casa teu... I em diu: Has arribat primer??? No m'ho crec! Impressionant! Al cap d'una estona arribava en Marc García, comentàvem el circuit previst i marxàvem.

Bé tan sols volia exposar aquests diàlegs i aquesta prèvia, per demostrar-vos ohh gent gentil que no sempre arribo tard i que els altres no sempre arriben puntuals tooooommmaaa! jajajaj...

Agafem el carril bici i cap a Panedes a tot drap tots quatre perquè hi havia previst anar a fer corriols per Cassà. La cosa prometia perquè podríem qualificar de ritme exigent el que es va marcar fins a Panedes i d'allà fins a Cassà. Tan sols vam parar per atendre una comanda de musclos i dorades!! Ehhhhhh????? Res coses d'en Nava que no podia mantenir el ritme i va fer que el trucaven... bé ja sabeu com és.

Un cop al circuit de Cassà vam començar a fer corriols que no recordava haver fet mai i ja em vaig començar a exitar, és que a mi això dels corriols em posa força. Total que quatre corriols per aquí, quatre per allà, una rampa cap aquí, una altra cap allà, més corriols, en Nava es posa a davant i pim, pam, pum, en Nava per terra intentant malmetre una rabassa inofensiva que hi havia al mig del camí. És broma Nava! Amb això de les rabasses haurien de fer el Manual universal para aquellos encargados podar rabassas. A veure, por la glória de mi madre arraneu bé les branques que surten de la rabassa, les deixen que semblen eriçons de mar i es converteixen en veritables trampes, et caus a sobre i prepara't, et quedes enforquillat i com diu el meu pare: treballs en gran!

Total que fem la broma de rigor: S'ha matao Paco! I això que en Nava diu: Doncs sí! Automàticament es van acabar les bromes. Quan vam veure el tall de seguida es va fer un silenci. Es veia que era profund, i sortia força sang. Quatre improperis lògics d'en Nava que no repetiré aquí i vam acabar de baixar i vam agafar una pista per tornar cap a casa per on havíem vingut, a en Nava li sabia greu, però amb aquestes coses no es pot fer res. La tornada no va ser avorrida, i quan vam deixar en Nava a Castell d'Aro pel carril bici fins a Sant Feliu ens vam desviar a la dreta abans d'arribar a Vilar d'Aro i vam anar pujant fins a Can Camona i d'allà fins al Caixa Girona de Sant Feliu on ens vam marcar quatre escalfades més.

Al final,

Distància: 57'3 km

Temps: 4h 15'

Desnivell +: 858m.

El dissabte cap a les 19h arribo a casa, dutxa, estiraments, menjar i intentar reposar per l'endemà. El diumenge m'aixeco a les 7h i les cames veig que no s'han recuperat del tot per afrontar Sant Feliu /els Àngels / Sant Feliu amb btt i amb el personal inscrit. Però com que sóc una mica masoca, em vesteixo, esmorzar i tu: gasssss! Arribo tard per variar a Sta.Cristina jajajaja... i al final som en Jordi Mont del Matxacuca, en Xavi Gimeno de Bicicletes Esteve, en Jordi Espinosa de l'Escoleta Btt i un servidor del Platja d'Aro. Només arribar arrenquem i ja comencem pujant per Bell-lloc fins a Romanyà per l'asfalt, i de seguida anem a totes a ritme alt. Després anem a buscar la carretera que porta a Puig d'Arques, girem a la dreta per pujar i passar per Font Josepa, seguim i tornem a la pista per acabar girant a l'esquerra i pujar el Matxo Mort més endavant. Anem cap a Can Sitjà i en direcció els Metges, baixem i anem pujant per anar a buscar la carretera de Santa Pellaia i després anem fent pujades i baixades curtes que ens porten fins a Sant Mateu de Montnegre i una darrera pujada més llarga per arribar a la carretera dels Àngels, i fem 1'2km d'asfalt fins al Santuari dels Àngels, punt més alt del dia. Fins els Àngels hem anat a un ritme força alegre i sense pausa, bufff!! A cada repetxó pal! M'ha donat la sensació que quan feia algun comentari en referència a que notava cansament d'ahir, els tius s'alegraven i apretaven el ritme, mira que buenas personas!

Un cop als Àngels parada i fonda! Plàtan, barreta, ... típiques converses de components de la btt, que si pneumàtics, que si discs de fre, etc. Al cap d'una estoneta enfilem la baixada cap a Sant Martí Vell, i d'aquí per asfalt fins a Madremanya i d'aquí continuem fins a Monells a un ritme "carretero" però amb la btt, un cop a Monells anem cap a Sant Sadurní de l'Heura i d'aquí per la carretera que porta a la Bisbal uns 200m per acabar girant a la dreta i enfilar una recta que ens porta a creuar un riu i a l'inici d'una pista de que va pujant fins a Puig d'Arques. Un cop a Can Sitjà hem baixat pel Matxo Mort, cap a Font Josepa, i cap a Romanyà de nou per tornar a baixar per Bell-lloc i agafar el carril bici fins a la BP de Sta. Cristina. Allà s'han quedat en Jordi i en Xavi i amb l'Espi hem anat cap a Sant Feliu pel circuit del Caixa Girona i fins aquí la ruta canyera d'avui!

Al final,

Distància: 88'2 km

Temps: 4h 34'

Desnivell +: 1718 m

Com que he parat el pulsòmetre a els Àngels us he ajuntat les dues gràfiques.

Romanyà / P.d'Arques/ Metges Sta.Pellaia/ Montnegre/ Els Àngels Puig d'Arques/ Romanyà

Valoració:

Gran cap de setmana de btt amb els amics. Avui pensava que patiria més però ha estat tan sols fins als Àngels que no estava massa fresc per no haver reposat prou d'ençà ahir a les 19h que vam acabar i avui a les 8h. Entre la parada als Àngels i la baixada a Sant Martí Vell m'he refet força i després per l'asfalt i pujant al Puig d'Arques m'he trobat molt millor. ;-D

+ Batalles d'Sprints

2011-06-16T23:43:00.001+02:00

ST.FELIU / ST.MIQUEL D'ARO / TOSSA. Moto o bici?

2011-06-15T21:23:00.000+02:00

Avui tenia previst sortir en carretera, feia molt bon dia i a més quan vinc de la feina, i poso el Teledeporte i veus la Dauphine Libere i ara la Volta Suïssa amb uns paisatges espatarrants, et venen unes ganes de sortir a pedalar que espanta! Sortia de casa després de l'etapa jejeje..., a les 17.30h i no tenia massa clar el circuit, sabia que volia anar cap a Sant Dalmai, però a Sta.Cristina he vist un altre ciclista a uns centenars de metres més endavant que semblava que anava alegre, i he pensat: A veure?, el seguirem, ja em sortia la vena de picat jejeje... i a la recta de de l'Opel veig que mira un parell de cops i sembla accelerar el pas. Ostres tu! Un altre picat!!! Irresisitible! Gira cap a Romanyà i jo darrera, en la distància. Anem pujant i vaig escurçant distància tot i que el tiu no afluixa, ans el contrari. Quan planeja abans d'arribar a la pujada llarga abans de St.Miquel d'Aro veig que és en Manolito, jajaja... Eiiiii... què passa!!! (i ell igual). Els ciclistes tots som iguals, l'orgull és l'orgull! Cap dels dos volia donar-se per vençut i anàvem apretant! jajaja...

M'ha comentat que ell avui anava a fer l'Atalaia, Tossa i Sant Feliu, i jo li he comentat que volia anar cap a la zona de Fornells i Sant Dalmai. Al final però m'hi he repensat i l'he acompanyat. Bé l'he acompanyat, ENS HEM FOTUT UNA XUSCADA DARRERA L'ALTRE! Ja hem començat pujant St.Miquel d'Aro només sortir com aquell qui diu, després cap a Panedes no hem afluixat i així tota l'estona. Pujant l'atalaia un al costat de l'altre com dos cosacos, anar comentant que havia vingut a veure els PROs com pujaven la Volta Catalunya i no vegis! Però sense afluixar tots dos, amb aquell punt que dius, bueno què hem de fer!!!!!

Baixant l'atalaia a sac, ens hem creuat amb en Javi Macías que pujava, que curiós, l'última vegada que l'havia vist jo pujava i ell baixava. Havíem dit d'afluixar, però què va, a ritme alegre fins a Tossa. Un cop a Tossa, cap a Sant Feliu, més de tranquis les primeres corbes perquè després ens hem anat animant i vinga de nou. Ha sigut divertit, un circuit normal però una bona sortida.

Al final,

Distància: 60'5 km

Temps: 2h 05'

Mitja de velocitat: 28'5 km/h

Com anècdota dir que ahir en Xavi González, el meu sensei, company de Club, em va convidar a fer una volta amb la moto que té, una suzuki gsr, una naked, un pepino vaja! i vam fer el mateix circuit però a l'inversa, sortint de Sant Feliu i amb l'afegit de que quan vam arribar amb ell a St.Miquel d'Aro vam pujar a Romanyà i vam baixar per allà mateix. No vegis! com arria el bitxo! Amb una d'aquestes a mi m'han de desenganxar d'alguna paret. Total una passada l'experiència, el què vull dir és: Que fàcil és amb la moto i quin pal amb la bici! jajaja... Allà on has d'apretar les dents amb la moto ni t'enteres. Vam estar 1h 30' aproximadament. O sigui que a veure, amb la bici es baixa ràpid també jajajaja... De pujar no en parlo! jajaja...

A veure aquesta sortida d'avui no té res d'especial però m'ha fet gràcia trobar-me en Manolito i fer-la plegats, i com que també és company bloggero això es mereix una mini crònica.

XIII TRAMUNBIKE especialment dura

2011-06-05T07:30:00.009+02:00

Aquest any tenia ganes d'arribar a la Tramunbike perquè l'any passat, que era el primer any que la feia, se m'havia creuat força la pujada a Xenacs. L'any passat vaig sortir massa fort i ho vaig pagar els últims dos quilòmetres d'asfalt on vaig gastar de cop uns quants cartutxos, la novatada vaja. Després durant la cursa vaig anar de més a menys i de l'Hostal del Fang a l'avituallament se'm va fer etern pel fet que anava cansat. Aquest any la idea era no cometre el mateix error!

La XIII Tramunbike ha estat marcada per les pluges. Durant aquesta setmana molts no s'han acabat d'apuntar per evitar una mala estona. El traçat de la Tramunbike com anuncia sempre l'organització és dur, i de dificultat alta tant des del punt vista físic com tècnic, i està pensada per participants experts en aquest esport. És a dir, que no és per gent que fa el carril bici, que surti en bici com excusa per anar a esmorzar, o com deia l'any passat, per carreteros que ocasionalment fan btt. Els que l'heu feta sabreu perfectament perquè ho dic, i els que l'hagueu feta aquest any, encara ho entendreu millor.

Segons m'han explicat, fa un parell o tres d'anys va ploure molt i va deixar el traçat quasi impracticable i els valents que la van fer els hi ha quedat gravat l'estat amb què van quedar molts trams pel fang. Bé, no sé, jo no hi era, però us puc assegurar que aquest any déu n'hi do com estava el terreny, a més hi havia el plus que s'havia modificat el traçat des del quilòmetre 7'5 al 31 i que dita modificació ha endurit més el traçat.

Particularment m'ha agradat aquest modificació de traçat respecte al traçat de l'any passat i anteriors. Molt de corriol guapo amb desnivell negatiu considerable, malgrat passa per moltes zones on la baixada es caracteritza per autèntiques parets de llosa que aquest any, pel fet d'estar molles era força perillós i requeria gran control de la bici mentre relliscaves al clavar els frens. Entre el fang que portaves a la roda, la llosa humida, l'herba molla o baixaves a peu amb el conseqüent perill de relliscar amb la cala o aquí és on es veia la tècnica del ciclista. Com que em va la marxa començava intentant baixar tots els trams damunt la bici i si evolucionava bé perfecte si veia que la cosa no pintava bé, desmuntava i apa, a vigilar amb les cales. No em canso de pensar que en sec poden ser genials aquests nous trams.

Doncs bé, després d'aquest incís per deixar constància que aquest any l'he trobat més dura que l'any passat per l'estat del terreny, comencem.

A les 5.45 em venia a buscar en Jordi Mont (del Matxacuca) amb la furgo i anàvem cap a l'Opel de Sta.Cristina d'Aro per trobar-nos amb en Santi Betrian (C.C. Escoleta Btt), en Xavi Gimeno (Bicicletes Esteve) i en Jordi Espinosa (C.C. Escoleta Btt). A les 6.30 ens plantàvem a Salt i començaven els problemes. La vàlvula de la roda de davant em perdia aire i no hi havia manera de trobar el punt per evitar-ho. Hem tret la roda, hem tret la vàlvula, l'hem netejat, hem tornat a inflar i res, continuava perdent i la roda en poca estona es desinflava. I ara què! Algú tindrà una vàlvula? El temps passava i calia anar-se preparant perquè l'autobus i el camió no esperava. Ja m'havia mentalitzat que hauria d'anar parant i inflant.

Un cop a les Preses, baixen la bici i la roda havia tornat a perdre aire, buffffff....Cago en tot! I veig la furgo de ZEROFlats i li comento a en Jordi Mont que no sé perquè però aniré a preguntar'ls-hi si tenen una vàlvula de recanvi i quan en Ferran em diu: Precisament ahir vaig decidir d'agafar-ne! Se m'han il·luminat els ulls, m'ha salvat! Hem fet tractes i me l'ha deixat. Gràcies des d'aquí!!

Hem canviat la vàlvula amb en Jordi Mont i com nova, això és una vàlvula en condicions. La que portava no era desmuntable la peça de dalt i el líquid sellant se m'havia ficat a dins i tan sols podia canviar-la en aquell moment. Que bé! :D

He menjat el plàtan, he begut una mica, m'he trobat en Joan Rigau (Ayats Cycles) i l'Albert Barber (C.C. Platja d'Aro) que feia la tira que no els veia, també he trobat en Marc García (C.C. Escoleta Btt) i de seguida anunciaven la sortida. Foto de rigor, crit de guerra i vinga, gassssss...!!!

Bon ritme i cap a Xenacs falta gent. He pujat amb en Jordi Mont i l'Espi, en moments en Jordi Mont s'avançava una mica però calia no perdre'l, era el meu referent, si podia seguir-lo durant la cursa la cosa pintaria bé, el tinc en gran consideració en btt en Jordi Mont, és un gat vell! Pujant Xencas pujàvem amb l'Espi, tots tres, gairebé de costat. Al darrer quilòmetre m'he avançat i un cop al corriol tenia en Jordi Mont i l'Espi darrera meu, amb dos o tres corredors entremig. No volia perdre en Jordi Mont i m'anava girant i anava cridant-lo però a l'entrar al corriols que baixaven ja no els veia, si bé confiava que estiguessin allà darrera i que m'atraparien. He entrat a la part nova i en una pujada els tornava a tenir darrera, menys mal! Però he continuat tirant i els he acabat perdent altre cop, i així fins l'avituallament 1, a Sant Iscle, on he engrassat la cadena i he begut, però ni rastre d'ells. Què faig? He decidit continuar confiant sempre que em tornarien a atrapar però a l'avituallament 2, de L'Estanyol, he menjat i m'he esperat una estona i res. Aquí he decidit continuar sol si bé hagués preferit anar acompanyat per algú conegut per disfrutar més. A l'avituallament 3, de Sant Antoni i al 4, de les Encies, no m'he parat, si bé han servit per recordar-me que mengés alguna barreta i que havia d'anar bevent.

Abans d'arribar a l'avituallament 5, Hostal del Fang, ha vingut l'òstia del dia. En una de les baixades aquelles amb còdols grossos i fang que has d'anar fent slàlom, m'he animat massa i he sortit volant per davant, però com que hi havia pedres he estat a temps d'agafar-me a un arbre de la meva esquerra, la bici s'ha enclastat a un arbre de la meva dreta i pammmm a sobre les roques. Ostres, ostres, ostres ... que no s'hagi trencat res! I no, quadre marcat però tot bé, jo també marcat a la cama dreta però tot bé. Quin ensurt! He continuat baixant i cap a l'Hostal del Fang. Allà aplaudiments i tot, quin luxe. M'he trobat en David Jordà que a la primera baixada ha trencat la potència i s'ha quedat amb el manillar a les mans i ha hagut d'abandonar, llàstima. Mentre parlàvem m'han engrassat la cadena, impressionant l'organització, molt bé.

Començava el tram que l'any passat vaig passar com vaig poder fins a l'avituallament 6, de Puig Galí. Pujada de formigó i amunt. Aquest pujada no s'acaba mai i passes per tot tipus de terreny, argilós, rocós,... herbós jajajaj... i per aquell tram tan guapo que puges pel mateix riuet i que el fons és de roca. Que bé, aquí les rodes s'han desprès del gran gruix de fang que portaven per uns moments. De cop he atrapat un corredor, més aviat gros, amb grans bessons, pelut, que li sortien unes banyes del morro... jajajaj... la llegenda vida, el senglar (dit amb carinyo) d'en Pep Permanyer. I m'he mantingut al seu darrera fins ben bé passat l'avituallament 6, de Puig Galí. El tiu pujava fort, movent la bici fos quin fos el terreny, hi havia trams argilosos on jo baixava i ell pujava com un 4x4, però d'on treu la força aquest home. Un cop hem passat l'avituallament 6 a la baixada he intentat no perdre'l i no el perdia si bé si que augmentava la distància entre ambdós amb una facilitat envejable, el tiu baixava com aquell que res per llocs supertècnics, on jo baixava forçant la tècnica, fins i jugant-me una altra pinya.

En un moment que creuàvem un prat hem recuperat la pista, hem passat l'avituallament 7, de Sant Climent (no m'he parat), i de cop ha afluixat, l'he avançat i en aquell moment fa: ahhhhh, ahhhhh.... Ostres rampes! Tira, tira,... Venia una baixada corriolera a l'esquerra i aquesta era puta, la recordo de l'any passat, és la que acaba portant a la carretera de les Serres, on hi ha l'avituallament 8, de Constantins. He baixat a sac! i és clar, pinya al canto, per forçar-me, au! Manillar mirant cap a la Meca i morat a la cama dreta (avui la cama dreta se'ls ha emportat tots). Adreço el manillar i he fet el seguit pujades i baixades curtes trencacames fins arribar a les pistes. Per fiiiiiii.... Ara ja sabia el que em quedava. L'any passat en els planers em vai revifar, vaig trobar el grup d'en David Jordà i vam fer relleus fins arribar al riu. Aquest any anava sol, quin pal. He creuat la carretera, i ja amb la cassola posada (eh Xavi!) he anat planejant a una mitja de 25'5 - 26 km/h, no vegis quin pal, m'he pres un gel per veure si m'animava més però com el diuen els castellans: el horno no estava para bollos ja! He acabat de dosificar-me i de fet des de que he deixat en Permanyé ja no he vist ningú darrera meu fins l'arribada. En els planers anava mirant però res, tot i així intentava mantenir el ritme. Però on és?, on és? on és la puta pujadeta d'asfalt que hi ha en els planers que t'acaba de xuscar? Per fi ha arribat. Plat mitjà, dret i amunt, buffff m'ha acabat de xuscar. Sort que després fa baixada per l'altra banda i et permet tornar a agafar el ritme per afrontar de nou els planers.

Per fi el riu, aquest any ens havien dit que no calia passar per dins, giràvem abans i passàvem per un nou pont que estan construïnt, un cop a l'altra banda enllacem amb el carril bici i fem un tros més que l'any passat. Al carril bici he continuat amb la cassola avisant als usuaris del meu pas jajajaj... n'hi hagut un que ha fet uns bot al sentir-me, perdó! I per fi Salt, ens han fet pasar per un lloc nou, per dins un carrer, per arribar al polígon. Ja saborejava els donuts de l'any passat!!!

I arribadaaaaaa... En Moradel m'enxufa el micro només arribar i em diu, ai perdona, m'he confós. I aprofita per no fer-me un lleig per preguntar-me que tal ha anat i jo òbviament: Molt bé, molt bé!! I ell replica dient: Bueno aquest nois arriben plens de fang, ensangonats, peró tots diuen; Molt bé, molt bé!! ke kabron! jajaja...

Vaig netejar la bici, 1r tros de síndria i dels donuts ni rastre, vaja!!! M'han fotut "l'antojo" a rodar. Em demano la buti i una clara i a esperar als amics. Al cap d'una estona arriba en Permanyé i en Moradell canta el seu currículum, explica qui és i quan li pregunta com ha anat en Permanyé li diu: Bé, bé.. però ben enrampat! jajaja... ric jo des de la meva cadira. Però és que la rèplica d'en Moradell ha estat boníssima, com si es tractés d'un principiant li diu a aquell tros d'home: Bueno Pep, ja ho saps doncs, les rampes venen per manca d'entrenament, o sigui que a veure si entrenes més!! jajajajaja...jajaja Aquest en Moradell no té desperdici!

He vist la cerimònia d'entrega de trofeus als 3 primers classificats: 3r Cristian Collados, 2n Josep Almendros, 1r Joan Pons (reconegut campió de trial). Al cap d'una estona ja ha vingut en Mont i l'Espi, més tard en Marc García (aquest any convidat per l'organització uuuauaalllaaa! encara hi ha categories eh Marc? digues que sí jejeje...), en Xavi Gimeno, en Santi Betrian, que ha hagut d'abandonar a l'Hostal del Fang perquè el canvi no li anava bé i tan sols podia anar amb plat gran.

Dutxa, més menjar i fer petar la xerrada. He trobat en Joan Rosillo (A pike Bikes) i l'Emili García (Cycles Ayats), en Lluís Posas (C.C.Calonge), en Joan Rigau (Cycles Ayats) i l'Albert Barber (C.C. Platja d'Aro) que malauradament han abandonat a l'Hostal del Fang perquè l'Albert ha tingut una caiguda aparatosa més que greu perquè ha caigut en un marge i ha rebut de cara. El pobre tenia la cara amb un morat considerable i rascades. Albert cuida't i una salutació a tots.

Després de menjar-me el meu pes en síndria, no vegis com entrava! hem agafat els trastets amb Mont i cap a casa falta gent.

Valoració.

Molt més bones sensacions que l'any passat, tot i que aquest any s'havia ampliat el traçat amb més trams tècnics i l'estat del terreny n'ha agreujat la duresa. L'important és que no he près mal, que cap dels companys tampoc, que avui era per fer-te'n i que he arribat, molt sencer.

Al final,
Posició: 27è classificat
Temps: 5h 16'

Diumenge BTTero!

2011-05-29T17:17:00.011+02:00

Avui he quedat per sortir en btt amb en Pipo i l'Àngel Pajares de l'Escoleta BTT. El recorregut havia de ser llarg, com portem fent els passats diumenges.

Sortíem a les 8.15h de la BP de Sta. Cristina d'Aro i la idea era agafar el carril bici per arribar fins arribar al pont de Salenys i desviar-nos. A l'altura del camp de futbol de Sta.Cristina ens trobàvem en Manel Casanovas i en Jordi López Ramot corrent. La seva ruta els portaria fins els Metges i St.Mateu de Montnegre, quasi res! Els hem deixat i hem continuat fins arribar a una pujada que ve a enllaçar amb la pujada dels lladres. Un cop a l'asfalt de Panedes l'hem creuat i hem anat corriolejant per Panedes fins a arribar a peus del Rocatal, i per segon diumenge consecutiu: amunt i crits!

Un cop a dalt hem anat en direcció als Metges i hem vist el marcatge de la 1a marxa popular de btt de Cruïlles, la SENGLAR BTT RAID i l'hem seguit a l'inversa. Al cap de poca estona dos galifardeus han saltat al camí amb pretensions d'espantar-nos: en Manel i en Jordi. Hem intercanviat quatre paraules i després hem continuat "baixant" cap als Metges. De cop dues motos i l'Humbert Almenara primer escapat de la marxa. Anava molt sobrat, tant que potser en 10' no hem vist el segon, després en 3r lloc en Xavi Ferrer Jr. i 4rt en Jordi Bautista que al final ha enganyat a tothom i no ha anat a córrer a l'Escala jajajaj..., etc. Mentre baixàvem hem decidit desviar-nos per no xocar amb cap corredor que pugés. Hem agafat un trencant de baixada i hem anat a la pista que ve de la Bisbal i porta al Puig d'Arques però hem decidit pujar a Puig d'Arques per la trialera de baixada del Daró. A mitja pujada ens hem equivocat de desviament i hem pujat per un lloc on tan sols es podia pujar a peu i fins i tot m'he posat la bici a coll perquè era més feixuc arrastrar-la que portar-la a coll. Vaya tela, no s'acabava mai!

Tot pujant hem tornat a enllaçar amb la cursa de Cruïlles. Carai tu! Hem tirat cap a sota el radar de Puig d'Arques i per baixar hem decidit fer-ho pel matxo mort però abans d'arribar-hi hem trobat un avituallament de la cursa i com que ja ens sentíem com de la cursa hem pidolat aigua pels bidons i hem continuat pel nostre camí.

Gran baixada la del Matxo Mort i cap a Font Josepa falta gent! Hem continuat cap al Dolmen de la Cova d'en Daina a Romanyà i hem baixat per un lloc on s'havia baixat algun any per la marxa del Pollastre de Sta.Cristina d'Aro i en Pipo ens ha portat per un camí que hem anat pujant fins sortir darrera de Romanyà. Hem anat a buscar la coneguda baixada corriolera de la gallina i gas!!! La sorpresa majúscula quan hem vist que de nou molts entenen: NETEJAR CORRIOLS per OBRIR PISTES! Si aquesta setmana vam veure com s'havien carregat la "pujada del Vietnam", aquest cop ha tocat a la "gallina".

Hem baixat fins a la Font Picant i anar a buscar el carril bici de nou.

Gran sortida. Sol, bona temperatura i bon ritme.

Al final,

Distància: 61'65 km

Temps: 4h 21'

Desnivell acumulat: +1360m -1350m

Valoració.

Avui m'ha tornat a passar un fet curiós que ja em va passar el divendres, aproximadament la primera hora les cames es ressenten de la sortida anterior i haig de dedicar-me més a rodar, però poc a poc em vaig refent i puc anar millorant el ritme.

ST.HILARI + ... = 181 Km

2011-05-28T13:53:00.002+02:00

Ahir divendres tenia festa a a feina i com no vaig aprofitar per fer una tirada llarga. Ja feia setmanes que em rondava pel cap fer les Encies però pujant per les Planes i tornar per Sant Gregori com normalment fem quan anem a fer les Serres però el dijous vaig decidir allargar-ho pujant primer a Sant Hilari per Sta.Coloma.

El circuit: SANT FELIU DE GUÍXOLS / Santa Cristina d'Aro / Llagostera / Caldes de Malavella / autovia lateral a la N-II fins a la rotonda de Riudellots que porta a l'Aeroport / agafar la carretera de Vilobí d'Onyar / Vilobí d'Onyar / girar a l'esquerra a la carretera de Vilobí d'Onyar a Aiguaviva / Santa Coloma de Farners / i carretera de Sant Hilari Sacalm amunt / SANT HILARI SACALM / carretera de Sant Hilari a Osor [aquí m'he creuat amb tres PROs del Radioshack que pujaven jejeje...] que està genial tot els vorals ben verds i frondossos / Osor / Anglès / Cellera de Ter / El Pasteral / Amer / Les Planes d'Hostoles / carretera de les Planes d'Hostoles a les Encies / LES ENCIES [es puja molt suau per aquesta banda] / carretera de Girona a les Planes / Sant Esteve de Llémena / Sant Martí de Llémena / giro a la dreta per la GI-532 que puja a les Serres / LES SERRES / Bonmatí / giro a la dreta cap a Anglès de nou per girar a l'esquerra i pujar Mas Lluners / MAS LLUNERS / Estanyol / un cop a la carretera de Santa Coloma a Aiguaviva giro a la dreta i me'n vaig cap a Sant Dalmai / Vilobí d'Onyar / carretera de Vilobí d'Onyar fins a la rotonda de Riudellots a l'Aeroport sota la N-II / Riudellots de la Selva / Campllong / Cassà de la Selva / Llagostera / Santa Cristina d'Aro / SANT FELIU DE GUÍXOLS i per acabar d'arrodonir km he baixat la carretera de Girona i he pujat tota la Ronda de Ponent,... jejeje...sóc un malalt de bici!

Al final,

Distància: 181'5 km

Temps: 6h 25'

Mitja de velocitat: 28'2 km/h

Desnivell acumulat: +1835m -1850m

Mitjana de pulsacions: 142ppm

Valoració.

Ha estat un "na fent". He anat sol, mai porto música (algun dia ho provaré) i et pots concentrar bé en el que fas, en el ritme, en beure, menjar i sobretot en disfrutar. Mira que m'agrada la btt però la carretera té alguna cosa que enganxa fort.

No va fer massa sol, en alguns moments fins i tot semblava que havia de ploure i tot i que portava l'impermeable en cap moment ho va fer, per tant va ser un dia perfecte.

XAVI és increïble el que t'ha passat!

2011-05-23T15:46:00.002+02:00

El ciclisme ha perdut una persona afable i propera

Pistons

2011-05-20T16:39:00.005+02:00

4 hores de RESISTÈNCIA a Torroella de Montgrí

2011-05-18T22:53:00.005+02:00

I poso RESISTÈNCIA en majúscules perquè creieu-me que amb les condicions climatològiques que vam tenir, els valents que van continuar participant sense defallir vam demostrar veritable resistència física i psicològica.

Van ser tres grups de tres els que vam fer. En Pipo, en Nava i en Jordi López Ramot eren els "Cavallers de l'Escoleta Btt", en Josep Ribas, en Xavi Gimeno i en Manel Casanovas eren els "Escuders de l'Escoleta Btt" i l'Àngel Pajares, en Marc García i un servidor erem "Dosmésun" (nom, tot s'ha de dir escollit per en Jordi Mont). El tema és que l'idea era anar a riure i a batallar entre nosaltres òbviament per veure qui humiliava vilment a la resta jajajaj...

El dia prometia sortint de Castell d'Aro, punt de trobada. Carregàvem les bicis a la Berlingo d'en Manel i cap allà. Mentre ens apropàvem a Torroella un cel ennuvolat i negrós treia el cap per darrera les muntanyes i el castell de Montgrí.

Aparquem i ja hi havia els cavallers i els escuders barallant-se amb les carpes d'en Jordi Mont per intentar desxifrar com anaven els tubs que les conformaven i poder-les muntar jajajaja... Descarreguem, vaig a buscar dorsals i donem un cop de mà per muntar les carpes. I un cop muntades ens preparem i anem a fer una volta de reconeixement al circuit. El circuit curiosament el vaig trobar força sec, qui m'havia de dir que a la segona volta començaria a ploure. El circuit era ràpid i potser la part més feixuga era la llarga pujada inicial.

Vaig començar fent el primer relleu. La idea era començar fent dues voltes cadascun i després fer-ne una cadascun. A la segona volta va començar a ploure i ràpidament el terreny va quedar en un estat lamentable. Argilós i relliscós que combinat amb la pluja constant i amb un vent fred va convertir la tarda en un veritable suplici que tan sols podia comportar fer mal bé la bici, caigudes i refredats mentre esperaves el teu torn sota la carpa. L'argila feia que la cadena saltés sovint i l'organització va habilitar una manguera en una escola propera per poder netejar la bici quan volguessim. El que feiem era que quan arribàvem del relleu anàvem a netejar la bici, tornàvem, posàvem una mica d'oli i a punt pel torn.

Per precaució vaig portar un impermeable i això em va salvar de l'aigua i del fred però molts no el portaven i ho van passar força malament anant xops durant tota l'estona. La meva creu van ser els ulls: si anaves amb ulleres se t'omplien d'esquitxos de fang i no es veia res, i si no en portaves els esquitxos anaven directament a les parpelles o els ulls i era més perillós perquè no et podies fregar amb les mans enfangades. Un desastre! Durant tot el dissabte al vespre i durant la nit un mal als ulls considerable. L'endemà al matí tenia el llagrimal ple d'un tel fruit del fang que havia quedat a l'interior de l'ull. Quina odissea!

Durant la cursa afortunadament no vaig tenir gaire problemes amb la bici, va aguantar bé (vaig anar un cop a netejar-la a la manguera) però aquí teniu una mostra de com va quedar:

Al final l'equip dels "Caballers de l'Escoleta" es van rajar i van abandonar psssss, pssss... quins mindundis! (De fet van ser en Pipo i en Nava perquè en Jordi s'hagués quedat). Els "escuders" vana aguantar com uns valents els tres i de nosaltres se'ns va rajar l'Àngel. Al cap de poca estona l'organització ens informava que davant les inclemències del temps i l'estat del circuit escurçaven les 4 hores a 3 hores. El temps que restava em vaig repartir les voltes amb en Marc i finalment vam ser finishers amb els "escuders".

A la classificació general vam quedar 17ens de 43. Cal tenir en compte que d'aquests 43 hi havien grups de tres, de dos, mixtes, femenins i individuals. A les classificacions per equips vam quedar 12ens de 24. Dins el grup de les 17 voltes!

Malauradament un cop de vent es va carregar les carpes i al final del dia les enterràvem. Pel què fa a la bici, el dilluns em va tocar canviar les pastilles de fre de davant i darrera. Esperem que a la propera faci més bon temps. Per a +info

El diumenge vaig sortir a rodar en carretera, va fer un gran dia.

TERRA DE REMENCES 2011. Volta llarga 175km. 5h 34'

2011-05-09T19:16:00.009+02:00

La meva segona Terra de Remences. Després que l'any passat la pluja m'aigualís la festa de fer la llarga, aquest any anava disposat a fer-la sota la pluja si calia jejeje... Estava especialment motivat malgrat no conèixer el recorregut a partir del coll de Bracons.

Sortíem com sempre puntuals a les 8h, al tercer petard, com els focs de la Festa Major. La idea era no perdre en Micki Navarro i en Joan Martí del Matxacuca, que la setmana passada quan vam fer el recorregut de la curta + Bracons vaig veure que estaven uns punts per sobre meu d'estat de forma però que eren un bon referent a no perdre de vista. 175 km són molts quilòmetres per fer sol.

Només sortir ens vam dedicar a avançar posicions per arribar ben posicionats a peus del coll de Capsacosta. Vam enllaçar amb el nombrós primer grup a Ca l'Enric i després ja vam posar un ritme de creuer per pujar alegres el primer coll, allà ens va enganxar en Jordi Mont que va fer la curta i en Jordi el "mosso" de Bicis Tope amb la seva "xinarello" que també feia la curta. Un cop a dalt una mica més d'embranzida per agafar un bon grup de Sant Pau de Seguries fins a Ripoll, i el vam ben encertar allà ens vam trobar en Javi Martínez i en Pep del "Fornet", i en Ricky (un amic d'en Joan Martí que vaig conèixer la setmana passada) i amb ells vam anar fent dins el grup fins al capdamunt del Coll de Canes. S'hagués pogut anar més ràpid però tothom conservava. La veritat és que el grup que anàvem era nombrós i vam pujar en bloc a Canes, ocupant tota la calçada, en moments enfilats. Amb nosaltres va pujar en Joan Llaneras i el seu fill que anaven amb un tàndem i que feien la curta. Va haver un moment curiós: En Llaneras va avançar posicions entre la gent per l'esquerra es va posar a davant i va demanar a la moto que portàvem davant que avancés més ràpid perquè el grup s'estava acomodant poc a poc a una velocitat. Impressionant, un gat vell! La moto es va posar en un voral que va trobar i el grup vam augmentar la velocitat i va ser quan vam començar a alternar moments enfilats i moments en bloc.

Un cop a dalt al coll en Joan Martí i en Micky es van parar a canviar l'aigua de les olives i jo els vaig dir que continuava. Les dues vegades que havia baixat Canes aquest any havia perdut posicions i ahir anant amb el grup volia aprofitar-lo per llançar-me i baixar amb velocitat.

Un cop a Olot, tocava un dels trams més odiosos, els planers fins a peus de Joanetes i Bracons. Aquí tenia clar que no podia afrontar-los sol, sempre fa vent i calia anar amb algun grup i alhora pensar que molts farien la curta i s'exprimirien fort i jo no podia xuscar-me. Al final vaig enllaçar-me amb un grup on vaig veure que hi havia en Javi Martínez i en Pep del "Fornet". En Javi feia la curta però en Pep sabia que feia la llarga, era el meu nou referent fins que no vinguessin en Joan i en Micki. El ritme del grup però s'anava animant i tenia clar que no podia xuscar-me, però el dilema era: Em xusco amb aquests o em xusco anant sol? Al final a falta de 2 km per Joanetes vaig decidir anar sol. Desviament a la llarga i cap amunt.

De seguida vaig trobar corredors als vorals que aprofitaven per treure's roba i fer un riu. A Joanetes un grup d'Amer, amb el maillot del Club Ciclista em feia pensar amb en Txema que també feia la seva segona Remences. Els vaig preguntar: -Ja ha passat en Txema? I tots: Ssisisisisis... deu fer dos minuts. jajajaj I jo cap amunt. Sortint de Joanetes vaig veure en Pep del "Fornet" i el vaig passar. Acabava de perdre referent. Ara, com tothom, calia trobar el meu ritme per anar pujant. Aquest any ja era la tercera vegada que pujava Bracons i sabia prou bé el pa que s'hi dóna, o sigui que a ritme. Vaig passar força gent i a mitja pujada ja tenia en Micki i en Joan allà. Vam arribar a dalt, menjar alguna cosa i la meva primera i única micció del dia. Paravent i avall que fa baixada, començava un món nou per a mi!

Baixada guapa, guapa, ... i inici de repetxons, els primers a plat però després ha començat a venir la segona part de terreny odiós del dia (de bon rotllo, gent de l'Independent bike de Torelló) que és tota la zona de canvis de rasant, baixades i pujades que van des de Sant Andreu de la Vola fins a Manlleu. Buffff... allà he gastat uns quants cartutxos perquè anàvem amb un grup de quatre o cinc ciclistes que no eren gaire partidaris de fer relleus i en Joan i en Micki com que els hi va la marxa volien anar més ràpid i anaven tirant del grup. Vaig fer algun relleu però clarament estava per sota d'ells de forces, i si apretava més no sabia com acabaria la cosa.

Un cop a Manlleu quedava una carretera més i afrontar el Coll del Bac. L'anècdota va ser que a l'entrar a Manlleu anava primer de grup i en una rotonda el de la bandera badava i marcava que calia girar, vaig girar amb Micki i crits, el grup es va destrempar, nosaltres vam recular i vam apretar les dents per recuperar posicions. Control de xip i a la darrera carretera abans de la pujada ens van enllaçar més corredors.

La pujada al Coll del Bac va ser estranya, no era dura però era llarga d'acord, però al principi i fins a falta d'uns 7 o 8 km per Cantonigrós no aconseguia trobar el meu ritme.

Tot pujant, ja gairebé des de baix, em vaig despenjar i després no hi havia manera d'enllaçar amb el grup d'en Micki i en Joan, els tenia a la vista a uns 200 i 300 metres però res i 200 o 300 metres darrera meu venia un altre grup, i així estona i estona. En un d'aquests moments va ser quan vaig coincidir amb en Txema. Quin riure! Vaig passar a tocar, em giro per mirar-lo i com diu a la seva crònica: -Mira que hi havia gent! I va i ens trobem. De seguida em va animar a continuar apretant i el vaig deixar. Vaig acabar perdent el grup d'en Micki i en Joan i em va atrapar el grup que em perseguia. Ja devia fer estona que estaven pensant: -A veure si atrapem d'un cop el torrecull__ns aquell!! jajaja...

Amb aquest grup em vaig revifar i vaig arribar a Cantonigrós més del que em pensava i molts es van parar i d'altres van afluixar. Un cop al planer vaig augmentar el ritme, anava mirant el rellotge i veia 5h 02', 5h 11',... ostres tu, la baixada deu ser per aquí! Vaig baixar amb un grup que em va enllaçar el coll del Bac per la part de Condreu i tan sols quedava el coll de Condreu. Allà sabia que quedava aquell coll i ja està i vaig gastar quatre cartutxos més i una traca de carpinteros! Deixo el grup que m'havia enllaçat ja havent passat la pujada... Cony on és la baixada??? No parava de planejar i de la baixada res, ostres tu que m'atraparà el grup de nou!!! Vaig menjar alguna cosa, glucosa líquida i anar planejant, vaig arribar a una clariana on s'insinuava la baixada... bieeeeeeeennnn de p_ta mare! A la baixada em vaig anar creixent i mirant el pulsòmetre he vist que gairebé durant tota l'estona anava a més de 50km, a 40 i pico en alguna corba tancada i després a apretar les dents per tornar a agafar velocitat. Això del baixar és un plaer! Vaig passar 3 ciclistes, cada vegada que veia algú me'l marcava com objectiu passar-lo.

A les darreres corbes em vaig passar a un però no li va sentar gaire bé i se'm va ficar a roda. I així fins a l'entrada a la recta que va des d'Hostalets fins a Sant Esteve. Quina recta mare meva, el tiu va ser prou legal i se'm va ficar al costat i així no s'aprofitava d'anar a roda. Que guapo! El tiu no, el moment vull dir! Vaig comentar-li que dur que havia estat per i tal i tal, perquè se n'anés jejeje... però ell tot i parlant anava apretant i baixant pinyons, i jo igual. Quasi al final de la recta en Micki i en Joan que venien en contra per l'altre carril per deixar anar cames, em van animar a lluitar fins al final: Vinga va! vinga va, vinga vaaaaaaaaaa....! Ostres tu, si hem de morir que sigui matant! I al final la corba de dretes, just abans d'entrar pujo pinyons per sortir més àgil i a pocs metres baixo de seguida pinyons i em poso dret per moure la bici amb força en plan Cavendish (salvant les distàncies) i sííííííííííí als darrers metres de la pujada es despenja i entro guanyador del puto pique, bufffff.... tothom cridant i aplaudint, IMPRESSIONANT. Un cop a davant del pavelló reculo i vaig a donar la mà a l'altre ciclista que amb tota esportivitat i alegria pels temps que havíem fet em va correspondre.

Distància: Volta llarga de Remences - 175 km

Temps: 5h 34' a 44' del primer

DIPLOMA: OR

Classificat en la categoria B en la posició 105 d'un total de 665 participants

Classificat en la general en la posició 235 d'un total de 1561 participants
Velocitat mitja: 31'4 km/h

Velocitat màxima: 76'4 km/h baixant Bracons

Valoració: Super content!!

Recullo el maillot, dutxa, dinar, comentar la jugada amb els companys (finalment vaig conèixer en persona en Cristian d'Independent Bike Torelló, que el tiu la va fer en 5h 09' a menys de 20' del primer, no tinc paraules). Un cop passada la cursa, una satisfacció de que tots hem fet el que hem pogut es palpa, i és molt agradable aquesta sensació! I això ho fa la bicicleta nanos! L'esport és així, si tractes bé el teu cos i el fas treballar amb cura et recompensa. Aquesta satisfacció no entén de classificacions, ni de temps. Enhorabona a tots els companys que hi heu participat.

REPETIM! Remences Curta + Bracons

2011-05-01T15:58:00.002+02:00

Com que sóc una mica masoca, aquest dissabte vaig tornar a fer la Remences curta + Bracons. Aquest cop amb companys de la secció de ciclisme del Matxacuca. En Jordi Mont el divendres em va dir si m'hi volia apuntar i hi vaig accedir de bon grat.

A les 7.30h en Jordi Mont i la Fina em passaven a buscar i ens encaminàvem cap a Santa Cristina on ens esperaven en Quim Vilà, David Bragulat, Joan Martí i Miquel Navarro del Matxacuca i en Javi Martínez de Bicicletes Tope. La cosa prometia perquè tots hi van forts.

Aquest cop no sortíem de Sant Esteve d'en Bas, sinó d'Hostalets, des d'un aparcament proper al poble. Allà ens vam començar a preparar.

D'esquerra a dreta. Joan, Miquel, Quim, Javi i David

En Joan amb les banyes de triatló ja augurava que ens faria patir als planers

Al cap d'una estona en Joan ens deia que vindrien uns amics seus també s'havien animat a venir. Com no podia ésser d'altra manera aquests 9 amics feia tota la pinta que arriaven fort. Uff que patirem!!! pensava. Al final arrencàvem uns 15 d'Hostalets i cap allà a dos quarts de deu ens adreçàvem ja cap a Olot.

El ritme va ser força alt durant tot el recorregut aconseguint unes mitges de velocitat importants en certs moments, tant en pujada, com baixada, com planer. En els planers de Sant Pau de Segúries a Ripoll, anàvem a mitges de velocitat sostingudes entre 44 km/h i 53 km/h i en moments puntuals de més de 60 km/h. Anàvem fent relleus, i per tant poca estona vaig anar davant del grup, però va haver gent com en Joan Martí per exemple, que segur que va fer unes mitges de velocitat més altes en aquest tram a jutjar per com s'estirava el grup quan ell agafava el relleu. És més, el grup es va anar trencant, i molts van quedar tocadets en aquests planers. Va ser una declaració de guerra en tota regla! jajajaa...

A Bracons hi vam pujar la majoria excepte uns cinc. La pujada la vam començar força agrupats però tothom va acabar pujant al seu ritme, gairebé tots la vam encarar sols. L'arribada a dalt va estar molt bé perquè semblava una crono, ara arriba un, ara l'altre, ara l'altre,... Tots molt contents vam fer la baixada amb seny i cap a Hostalets falta gent! Des d'aquí agrair la saltada de llebre que va fer en Joan a peus de Bracons fins a Hostalets, on ja ens vam enfilar de nou, impressionant! A patir fins al final!

Al final,

Distància: 117'8 km

Temps: 4h 22'

Mitja de velocitat: 26'7 km/h (Bracons va fatal per arreglar mitges jajaja...)

Desnivell acumulat: +1905 m - 1902

Al final un gran dinar de germanor, i entrada la tarda cap a casa, que al vespre tocava concert dels Manel a Palafrugell, tot dinant va coincidir que cinc dels que érem allà hi anàvem.

Molt bona sortida Matxacuca!

Diumenge que ve la cursa oficial, a veure si aquest any el temps ens acompanya i puc aguantar la llarga, ja us explicaré!

A portar la mona en bici!

2011-04-25T22:47:00.001+02:00

Ja feia temps que tenia pensat anar fins a Castelló d'Empúries a portar la mona al meu nebot però en bici. La meva dona aniria amb el cotxe i portaria la mona.

Després d'aquest cap de setmana tant estrany per anar en bici de carretera no sabia quin temps faria, però ja m'havia proposat que si no plovia, el vent de l'Alt Empordà no m'aturaria. I no ho ha fet però intentar-ho, el que es diu intentar-ho, us puc assegurar que ho ha fet amb ganes.

El circuit: SANT FELIU DE GUÍXOLS / Santa Cristina d'Aro / Castell d'Aro / Platja d'Aro / Sant Antoni de Calonge / Calonge / Alt de la Ganga / la Bisbal d'Empordà / Corçà àquí ha començat a bufar la cosa, tant frontal com lateral, però de cul res, ja té cu___! ] / Casavells / Parlavà / Ultramort / Verges / la Tallada d'Empordà [aquí el vent era impressionant, ni agafat a la part baixa del manillar millorava la cosa, als canvis de rasant m'havia de posar dret per mantenir la mateixa velocitat] / Tor / Albons / Viladamat / a prop de la zona de Valveralla he girat cap a Saldet / L'Armentera [quin descans que el vent vingués com a mínim lateral / ha estat encarar de nou cap a Sant Pere Pescador i tornar el vent / m'animava jo sol, vinga Xavi ja queda poc! / i finalment Castelló d'Empúries.

Al final,

Distància: 72'18 km.

Temps: 2h 38'

Mitja de velocitat: 27'8 km

Valoració:

Fart de vent! A l'arribar tenia els quadríceps ben consentits, quin pal! M'he trobat altres cicloturistes però cap en el meu sentit, tots anaven en sentit invers, era l'únic sonat que anava contra el vent. M'ha sorprès que tan sols me'n sortíssin 72km pensava que en serien uns quants més, clar que tan sols he fet l'anada, la tornada ja l'he fet cap al tard amb el cotxe, aquest era el tracte, jejeje... Va bé saber que tan sols són 72 fins a Castelló, perquè companys de sortides, això vol dir que un dia hem d'anar fins a Roses, pujar Sant Pere de Rodes i tornar. Ja fa un parell d'anys que parlem de fer-ho amb el company de club Xavi González, bé ja en parlarem!

Valorant la Setmana Santa coincideixo amb altres bloggeros de que ha estat estranya ciclísticament parlant, entre els núvols, el vent, la pluja, en aguns moments fins i tot el fred, sort que tenim la nostra estimada btt sempre a punt. Al final encara ha pogut sortir una mica de cada.

De nou BTT!

2011-04-24T17:15:00.000+02:00

Doncs avui era el segon intent d'aquests quatre dies de festa per sortir en carretera. El primer va ser divendres, però el temps em va fer decantar per la btt i avui, de nou el vent i un temps estrany amb zones fosques, em tornaven a fer decidir per la btt.

Quedava a les 9h a la BP de Sant Feliu de Guíxols amb el meu company de club, en Xavi González i en Jordi Mont del Matxacuca. La idea era anar amb la gent de Can Tope, però a l'arribar allà es veu que ja havien marxat, i a més havien sortit en carretera. Quan arribava veia marxar els "A pike bikers" però en Xavi i en Jordi encara no havien arribat. Darrera meu arribava en "Yoyo" de l'Ayats Cycles i després ja en Xavi i en Jordi. Al cap d'uns minuts han començat a arribar més gent de l'Ayats Cycles.

Amb nosaltres se'ns ha afegit en "Yoyo" i l'Eduard Ayats, que tot i no estar en forma "la reputación le precede" i és d'aquells que es posa un mes a entrenar en sèrio i ja pots tremolar, genètica pura.

Sortíem baixant pel circuit de l'open tàctic fins al càmping Santa Cristina / golf de Santa Cristina / corriols del final del pollastre / cap al Castell de Solius / pujar les Roques de la Mare de Déu / girar a l'esquerra per fer el puja i baixa, roques,... que acaba portant a la pista paral·lela a la primera d'en Lara / per comptes d'anar a buscar la d'en Lara hem pujat per aquesta [a dalt de tot ens esperava en Felisario i quan ha arribat en Yoyo ha dit que anessim tirant pel nostre compte] / hem continuat en Xavi, en Jordi i jo cap a l'abocador i al cap de poca estona ens hem trobat en Jordi Raduà, en Narcís Remus i en Sergi Martínez i els hem animat a venir amb nosaltres] / baixada espectacular de darrera l'abocador / agafem la pujada que porta a la "V" per darrera / anem cap al mortirolo i en pugem la primera part i girem a l'esquerra per agafar un restaurat corriol que porta a Sant Baldiri / pista que porta a Can Cabanyes i baixem pel Federal / Sant Grau / Caputxins de tornada / i enllaçem de nou amb la pista que havíem pujat i que porta de nou a Sant Baldiri [aquí en Narcís Remus, en Jordi Raduà i en Sergi Martínez han tirat per els eucaliptus i la tita negra] / nosaltres tres hem tirat cap a la Creu d'en Barraquer / cap a Sant Benet pel corriol / cap al passallís / hem continuat cap al Collet de la Mare de Déu / hem baixat pel Camí Romà / hem baixat pel camí de l'arbre al mig del camí i a la dreta / hem enllaçat amb el camí que ve de la font del pastor i l'hem pujat un tros per anar a buscar el camí que porta al Parc Aventura / corriol paral·lel a la carretera de Tossa / hem creuat la carretera / cap a Monticalvari / camí de les bruixes / pujar carrer Sant Elm / baixar carrer del Raig / i platja de Sant Feliu.

Hem fet asfalt fins la Ronda de Ponent, hem fet el corriol de l'esquerra, hem continuat pujant la Ronda [en Xavi ja ha marxat] i jo he acompanyat en Jordi Mont fins a la BP que hi tenia el cotxe.

Al final,

Distància: 42'05 km.

Temps: 3h 18'

Desnivell + : 970 m.

Valoració:

Bona sortida en btt, terreny genial i content de no haver agafat la de carretera pel vent i la inseguretat climàtica. Això d'anar-te trobant gent sobre la marxa és divertit. Quan fa uns dies que no toques la btt i l'agafes t'adones de com de divertida és, sobretot a les baixades! jejeje... eh Xavi!

BTT i bona diada a tots!

2011-04-22T21:00:00.003+02:00

Avui volia fer una tirada llarga en carretera i quan ja havia quedat amb en Jordi Mont per les 8h. al vespre, l'home del temps anunciava que havia de ploure i decidia trucar en Jordi per sugerir-li passar-nos a la btt i sortir amb els del Club Ciclista Escoleta Btt que sabia que havien quedat a les 9h.

Avui a les 9h. a la BP de Sant Feliu quan he passat estava plena de gent, amb btt per això, tan sols hi havia en Javi Martínez en carretera que en aquell moment sortia i que m'ha acompanyat fins a Santa Cristina.

Un cop he arribat a Santa Cristina ja hi eren tots, en Pipo, en Nava, l'Àngel Pajares, en Narcís i en Jordi Remus, en Xavi González "sapito", i en Jordi Raduà. La sortida prometia, semblava estar refet de la rostida en btt del dimarts amb en Pipo. Ostres tu! nou concepte de sortir a rodar en btt (Solius / les vaques / abocador / pista d'en Lara a Sant Baldiri / mortirolo / Can Cabanyes / Cadiretes / Sant Grau / Cal Federal / Sant Baldiri / Creu d'en Barraquer / la Murtra / GR / la gossera / un tram del circuit Open Tactic d'aquest any a Sant Feliu (on en Pipo em volia ensenyar com havia quedat i cap a casa).

Perquè us explico la ruta del dimarts, doncs perquè en Pipo ha suggerit fer el mateix amb alguna variant. El fet és que hem sortit vuit però un cop hem arribat a dalt a les vaques, en Narcís, en Xavi González i en Jordi Raduà han decidit desviar-se i seguir pel seu compte.

En Pipo, en Nava, l'Àngel, en Jordi Mont, en Jordi Remus i un servidor hem continuat pel tram d'asfalt i combinant diferents trams per camins fins a l'abocador i seguint amb la ruta del dimarts. Avui però, hem canviat una mica el recorregut i en comptes de baixar per la Murtra hem continuat fins a Sant Benet / desviament passallís / collet de la Mare de Déu / camí romà / font del pastor / Vall de les Comes / Ronda de Ponent [aquí l'Àngel i en Jordi Remus han marxat] / circuit open tactic Sant Feliu / Castell d'Aro [en Nava ha marxat] / carril bici fins a Santa Cristina d'Aro [que no vegis que bé que ha anat. Aquí en Pipo i en Jordi Mont han marxat] / Sant Feliu per la banda del Mas Trempat.

Al final,

Distància: 54 km.

Temps: 3h 40'

155'8 + 114'4 = 270'2 km

2011-04-17T19:07:00.005+02:00

Aquest cap de setmana he tornat a aprofitar el temps i m'he decidit a tornar a fer tirades llargues. El dissabte em vaig llevar tard i no vaig poder aprofitar el matí i vaig decidir tornar a sortir per la tarda com la setmana passada.

No havia quedat amb ningú i per tant sortia sol cap allà les 15h de Sant Feliu.

El circuit: SANT FELIU DE GUÍXOLS / Santa Cristina d'Aro / Llagostera / Caldes de Malavella / carretera paral·lela a la N-II fins a la rotonda de Riudellots que porta a l'aeroport / carretera de Vilobí d'Onyar (GIV-5341) / Vilobí d'Onyar / carretera de Santa Coloma de Farners a Aiguaviva (GI-533) fins a Sant Dalmai / giro a l'esquerra cap a BRUNYOLA / de Brunyola fins a la carretera d'Anglès a Santa Coloma (C-63) i d'aquí a Anglès / d'aquí per la N-141 fins a Bonmatí / pujar a LES SERRES (Gi-532) / i baixant per l'altra banda girar per la Gi-531 fins a Sant Gregori / Girona / Vilablareix / Fornells de la Selva / per la carretera de Fornells que va al polígon industrial de Campllong giro a l'esquerra abans d'arribar-hi i vaig cap a Llambilles / agafo la carretera de Girona fins a Cassà de la Selva / i pujo a SANTA PELLAIA / Sant Sadurní de l'Heura / Cruïlles / La Bisbal d'Empordà / Carretera antiga de Calonge a la Bisbal (GI-660) / Alt de LA GANGA / Calonge / Sant Antoni de Calonge / Platja d'Aro / Castell d'Aro / S'Agaró / SANT FELIU DE GUÍXOLS.

Al final,

Distància: 155'8 km

Temps: 5h 34'

Mitja de velocitat: 28 km/h

Desnivell positiu: 1494 m.

Arribava a casa ja de fosc, cansat del vent de cara i fins i tot amb fred, a mesura que avançava la tarda el dia s'anava espatllant, amb el matí tant bo que havia fet. Després de sopar rebia sms de companys que volien sortir l'endemà. Buffff... en aquells moments volia dir que no però si reposava bé l'endemà confiava poder estar a punt.

El diumenge m'aixecava mentalitzat a tornar a pedalar i el bon dia m'animava. Inicialment havia quedat a les 8h amb en Xavi, però em concedia una hora més de repòs i per tant a les 9h sortíem de Sant Feliu.

El circuit: SANT FELIU DE GUÍXOLS / Santa Cristina d'Aro / Llagostera / Cassà de la Selva / Llambilles / Quart / la Creueta / i iniciem la pujada a ELS ÀNGELS / Madremanya / girem per la GIV-6702 fins a Monells / d'aquí fins a Corçà / creuem el poble fins a la C-252 / Casavells / Parlavà / i cap a la dreta per la recta carretera Gi-643 fins a Torroella de Montgrí amb vent de cara / enllacem amb la C-31 i fins al trencant cap a Palau-Sator i Peratallada / Sant Julià de Boada / Peratallada / Canapost / Forallac / La Bisbal d'Empordà / Carretera antiga de Calonge a la Bisbal (GI-660) / Alt de LA GANGA / Calonge / Sant Antoni de Calonge / Platja d'Aro / Castell d'Aro / S'Agaró / SANT FELIU DE GUÍXOLS.

Al final,

Distància: 114'4 km

Temps: 4h 21'

Mitja de velocitat: 26'3 km/h

Desnivell positiu: 1069 m.

Quan començaven a arribar a la primera pujada de la Ganga, anàvem a plat però de tranquis i ens ha passat un pilot de ciclistes alemanys, que anaven a tota màquina, i clar, com que no sóc gaire picat, li he dit a en Xavi que això no es podia desaprofitar i que havíem d'intentar seguir-los i ja em veus apretant les dents. No vegis com anaven, he hagut d'apretar amb el què em quedaven de forces dels dos dies i bufff... he anat progressant, i només n'he pogut pelar 5, els altres impossible per mi i les meves forces, en aquells moments, jejejej... Un cop a dalt he fet mitja volta i he anat a buscar en Xavi que ja arribava. Han estat les sèries del dia! Ahir ja vaig acabar els torrons! (com es diu col·loquialment per aquesta zona).

Valoració:

De nou un cap de setmana intens, encarat a preparar la Terra de Remences.

Gran foto que ens ha fet l'amic Xavi Sánchez Masó a la Ronda de Ponent de Sant Feliu quan ens ha vist a punt d'arribar a casa. Grans reflexes Xavi! Foto per emmarcar.

Genial anunci!

2011-04-16T23:13:00.000+02:00

L'agència de publicitat Deutsch d'Estats Units crea aquest anunci original i còmic per un nou model de la casa Volkswagen. Gran paperàs del nen tan sols amb els gestos.

Un altre DIMARTS CANYERO!

2011-04-14T00:23:00.000+02:00

Un altre dimarts canyero amb en Pipo i l'Albert Carreras, aquesta setmana en carretera.

El circuit: SANT FELIU DE GUÍXOLS / Santa Cristina d'Aro / Llagostera / Caldes de Malavella / autovia paral·lela a la N-II / rotonda de Riudellots / Vilobí d'Onyar / Sant Dalmai / Aiguaviva / Vilablareix / Girona / Fornells / polígon industrial Campllong / Sant Andreu Salou / Caldes de Malavella / Llagostera / Sant Miquel d'Aro / Santa Cristina d'Aro / SANT FELIU DE GUÍXOLS.

Al final,

Distància: 87'69 km

Temps: 2h 38'

Mitja de velocitat: 32 km/h

Valoració:

Impressionant l'estat de forma de l'Albert Carreras. Qui tingués 24 anys! Amb en Pipo hem fet el que hem pogut, hem anat a plat tota l'estona i a un ritme alt, hi havia moments que anàvem a 55km/h, 42 km/h,... en pla, amb vent.... una bestialitat! He intentat seguir l'Albert en moltes de les arrencades que feia en canvis de rasant, o l'arrencada que ha fet pujant Sant Dalmai, tot i anar com anàvem al pla, i tot i mantenir l'embestida he acabat afluixant per no fer un pet com un aglà. I després ve en Pipo i esvalota el galliner, i ja ens tens apretant de nou... Avorrir-nos us puc assegurar que no ens hem avorrit: Relleus, esprints, etc.

Avui he aprofitat per fer relaaaaaax!